lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Prohibit escopir

Ara resulta com a inimaginable, però quan servidor era al·lot el món era ple de prohibicions explícites; més greu encara, tota la resta era ple de prohibicions implícites: les esglésies, les casernes, els edificis oficials, els uniformes -de policia, d'urbano, de militars de terra, mar i aire, de sereno...-, les sotanes, els hàbits emanaven prohibicions que afectaven la llibertat de pensament, tant com la d'expressió, la luxúria, l'adulteri, l'homosexualitat, lectures, escriptures, films, obres d'art... Les institucions, tant de l'Estat com de l'Església, hi eren per recordar-te que no et podies desviar de pensament, paraula, obra o omissió. Les prohibicions explícites solien ser més específiques, i no totes eren destinades a amargar la vida del sub-ciutadà. Algú seria capaç d'inventariar aquestes prohibicions? «Prohibido fijar carteles (Responsable la empresa anunciadora)» degué ser una de les darreres a desaparèixer del paisatge urbà, poc abans o poc després d'aquella altra, «Prohibido distraer al conductor». Als tramvies eren fixes les prohibicions de viatjar sense bitllet, com és ben natural, la de flastomar i la d'escopir. La prohibició de cantar també era molt present, en un país que havia perdut el cantet. No sé si per les coaccions o per la maduració del civisme, a poc a poc aquestes prohibicions es pogueren anar suprimint. Ara mateix, d'aquesta mena només deu quedar la que prohibeix fumar, que també aviat serà innecessària. I, no obstant, les societats com la nostra, que creixen massa de pressa i no en saviesa, precisament, estan condemnades a haver de tornar a començar cada punt, perquè el creixement desbaratat crida contingents d'immigració que la societat d'acollida no pot integrar amb normalitat. Un ploure guapo és beneficiós en tots els sentits, una torrentada implica riscs de diferents calibres. Ara tornau a veure molta de gent que escup al carrer, com en la postguerra. Darrere cada escopinada, hi ha moltes altres coses que molesten una comunitat que ja havia superat aquella etapa de la vida social en què la gent escup al carrer. Qui els dirà que no ho han de fer, sense ser acusat de repressor, xenòfob o racista? Com s'hi arriba, a la gent que escup al carrer, com s'hi arriba per convidar-la a adoptar uns hàbits més respectuosos per a tothom? Maragall va dir en certa ocasió que no es pot permetre que per mor de les noves onades d'immigració es degradin unes condicions de vida que havia costat tant de dignificar. El cas és que la immigració comporta grans beneficis i problemes d'ensamblatge. Però aquests problemes no els pateixen aquells que treuen els grans beneficis de la immigració. Això deu ser que el món està mal repartit, no pot ser altra cosa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris