algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

L'hora d'Ibarretxe

Estan molt equivocats els que pensen que si només una trentena de diputats donen suport al pla Ibarretxe avui al Congrés dels Diputats, el lehendakari rebrà una «derrota clamorosa». És de sentit comú que el problema basc no es resoldrà mai per una majoria mecànica de vots provinents, sobretot, dels partits estatalistes. Els anhels nacionalistes, tot i tenir sempre una arrel econòmica, es basen en sentiments, i davant aquests, les majories dels qui no tenen ni tindran mai aquests sentiments no es poden considerar veritat absoluta per molt que descarreguin tota la seva maquinària dialèctica, rica en tòpics però pobra en estima al que és i representa Euskadi, un poble que ha resistit amb coratge l'anihilament molt abans que existís Espanya. Si avui es parla euskera és perquè els bascs de fa dos mil·lennis es resistiren a la romanització. Ells són els únics que parlen una llengua anterior a l'arribada de les legions romanes. La història la fan els sentiments, no les maquinàries. La potent aviació nazi destruí Gernika el 1937. Pablo Pisasso, amb només mitja dotzena de pinzells i tota l'ànima d'un geni, immortalitzà el que els bombaders de Hitler havien capolat.

Juan José Ibarretxe té avui la gran oportunitat de donar una lliçó de nacionalisme democràtic al Congrés dels Diputats. Però per fer-ho ha de parlar des del cor, des dels sentiments, des de la defensa aferrissada de les senyes d'identitat basques. El que es debat avui en el Congrés és el dret d'un poble diferenciat que es nega a desaparèixer com a tal, que com a poble va combatre el feixisme el 1936 sense distinció de classes socials i que vol romandre dins l'Estat espanyol sempre que aquest li garanteixi que subsistirà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris