La presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, va fer ahir una valenta defensa de Balears com a «comunitat nacional» i apuntà cent mesures per fer realitat aquesta aspiració. És lloable que un debat sobre l'estat de Mallorca adquireixi un marcat accent nacionalista, però s'ha de recordar a la presidenta que el que reclama el poble illenc són continguts. Durant dècades als mallorquins els han inflat les orelles amb inciatives polítiques destinades a acabar amb el vergonyós espoli fiscal que duen patint des de fa generacions. Però a l'hora de la veritat, i sigui qui sigui el que governi a Madrid, al final fa paellada i se'n du una gran quantitat de doblers illencs que no tornen mai. Munar és partidària, per exemple, de «passar» dels doblers madrilenys i fer les infraestructures que facin falta. Però aquesta actitud, si no es consolida amb l'assoliment legal, acabarà ofegada per l'endeutament i per la manca de recursos pressupostaris que durà una major dependència de l'Estat central. I si les Balears aspiren a ser «comunitat nacional», també s'han de multiplicar les iniciatives en defensa de la llengua i la cultura, que han tingut centenars de declaracions polítiques i campanyes de promoció. Però a l'hora de la veritat el català de Mallorca està cada cop més arraconat davant l'expansionisme del castellà. O s'inverteixen els termes o vindrà un dia en què no servirà de res parlar de «comunitat nacional» perquè serà impossible construir-la.