nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
14°

Quadern de viatge

Dissabte, 22.- No m'ha estat possible determinar si els ajudants dels pastors s'anomenen rabadans, sagals, vailets o mossos, si tots aquests noms són igualment correctes, o si no ho és cap d'ells, precisió que, tanmateix, tampoc no és de vital importància per fer-vos avinent que avui en Punta, el meu veïnat, de qui ja coneixeu referències, car és un home savi amb qui tenc l'aviram mig a mitges, m'ha confiat la seva guarda d'ovelles. El cas és que en Ramon, que sent una frustrada vocació pastoral d'ençà que era infant, té un xot de llavor, o mardà, que, si bé és de natural desfiat, sembla que acompleix amb diligència les seves obligacions de mascle passador, sis ovelles, que en alguns indrets també anomenen pècores, ignor si amb mala, o doble intenció, i tres anyells que encara mamen, dos d'ells xuclen la llet directament del braguer de llurs mares i un tercer, desmamat, no pas per l'edat, sinó per les circumstàncies, al qual en Punta dóna biberó per completar-li la dieta d'herbei. Avui capvespre el petit ramat pasturava en una marjada on creix la cugula, una planta gramínia de baixa qualitat, el margall, una herba també de la família de les gramínies, la millor menja dels mens a lloure, i la ravenissa, identificable per les flors, blanques o groguenques, que destaquen sobre la verdor, i que els animals remugadors només mengen quan estan afamegats, doncs mentre herbejaven, fent sonar els picarols, fets a Búger, poble d'antic i ben guanyat prestigi per la qualitat, material i acústica, de les esquelles, tots els instruments de percussió afinats en tons diferents perquè el conjunt, quan dringa en els colls dins el silenci del vespre, mai no soni monòton, en Ramon Planas, dic, s'ha absentat no més de deu o quinze minuts, període durant el qual he exercit, per primer cop a la meva vida, de pastor. De pastor suplent. He pogut observar, en tan reduït espai de temps, que quan a aquestes bèsties de peu forcat, abrigades de velló, se'ls fica al cap la idea d'encamellar-se sobre un claper o anar a un lloc que els és prohibit, insisteixen, un cop i un altre, fins que van on volen anar, i això que diuen que, en toix i caparrudesa, les cabres són encara molt pitjors. La tasca del pastor és de vigilància, però he de confessar que no respectaren la meva autoritat: els deia, alçant el braç amb veu amenaçadora, passau allà!, m'observaven amb aquella mirada falsament dòcil, i partien totes cap a l'altra banda. Tot i la meva inclinació natural, i la meva aptitud, vers la contemplació, no crec que la de pastor, ni la de mosso, siguin ocupacions en les quals excel·lís.

Dimecres, 26.- Sota qualsevol excusa noble, s'ha posat de moda exhibir la carn en calendaris de dotze mesos, atribuint a cada pàgina, sigui d'estiu, d'hivern o d'entretemps, la nuesa d'un figurí. Està bé, això d'exercir la generositat del cos en favor de causes no governamentals, però he de protestar, enèrgicament, per aquest excés carnal, gratuït i injustificat, vessat sobre paper couché. Potser podríem admetre originalitat en aquells que encetaren l'epidèmia de captar despullats, salvaguardant, ara amb un braç, ara amb una mà, les zones més íntimes de les mirades lascives. Mostrar les cuixes, el cul, o un pit mig camuflat rere una cinta de setí que ningú no s'explica com ha anat a parar sobre la protuberància del mugró, en fotografies de dubtosa qualitat estètica, pels damnificats dels estralls de qualsevol malastre sembla, si més no, un pèl exagerat i, al capdavall, palesa un exhibicionisme al servei de la pròpia causa. D'uns anys ençà hem vist equips de totes les lligues i de tots els esports, femenins i masculins, cossos oficials, col·lectius de jubilats, congregacions marianes, bandes polifòniques, penyes de truc, donants de sang i un llarg etcètera de grups humans, units per una empresa comuna, sacrificar-se en nom de la solidaritat mundial i posar sense roba davant l'objectiu indiscret d'una càmera. S'observa que, en general, mostra qui pot mostrar, qui se sent orgullós de posseir una anatomia atlètica, ajustada als cànons de bellesa clàssica i que molt rarament surten a les imatges els propietaris/les propietàries d'estructures físiques alternatives al patró estètic vigent, o sigui: grassos, escardelencs, baixos, rabassuts o lleigs. Més enllà de les justificacions ad hoc, segurament prou assenyades, usar la càrrega sexual d'unes imatges del propi cos amaga un profund desig d'ostentació, un grau prou alt de vanitat o d'arrogància, la necessitat de sentir-se envejat en allò de més important que un hom posseeix, ni que sigui l'estoig.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris