cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

«Soinujolearen semea»

L'advertència a el «Fill de l'acordionista» de com una vida, la teva o la meva, però en aquest cas la de David, pot passar o la pots fer cabre en quatre-centes pàgines. Inicialment podria semblar poc original un autor que deixa entreveure l'ombra de Pascal a l'univers literari d'una canya pensant que d'una altra galàxia narrativa, Obaba, vertebra un llibre dins un llibre des d'aquest petit racó del món des d'on l'autor en dilata virtuosament l'espai i el temps.

Ara fa devers deu anys que Bernardo Atxaga (Joseba Irazu Garmendia) sorprengué el panorama europeu amb la seva obra Obabakoak. Poeta i contador d'històries, ens havia mig amenaçat de no escriure pus després d'una llarga llista d'obres en els més diversos registres. Una dècada més tard i en un món que ja no sembla pas el mateix, apareix l'esperat i celebrat Fill de l'acordionista, un agradable aconteixement literari per als que cercam llibres que donin sentit al món. Tot i no ser una novel·la política, queda clar, com l'autor en aquest llibre es mulla des d'un llenguatge literari que basteix el que esdevindrà, amb el temps, la novel·la d'Euskadi. Cada País té el seu llibre i Obabakoak o els mites d'Obaba en el seu conjunt han anat creant l'atmosfera necessària per arribar a explicar com s'arriba al moment històric que avui viuen els bascos. Fins a l'aparició de Soinujolearen... només llegint el llibret Horas Extras editat per Alianza el 1997 podíem aproximar-nos al contradictori i complex conflicte des del punt de vista del fundador d'Obaba. D'Euzkadi a Euskadi, travessant els boscos de la incertesa que produeixen els nous reptes, sense abandonar del tot el llenguatge al·legòric que el caracteritza. David, el protagonista, des del seu ranxo de Stoneham assegut al porxo esperant la seva hora, vora l'amor de la seva vida i observant com juguen les seves filles, recorda una altra vida en un País petit, un país que els astronautes no necessiten ubicar als mapes, però que a la vegada l'autor intueix com un dels pocs punts del planeta des d'on pot estar començant a nevar cap amunt. Paul Auster a Mr. Vértigo de la mà d'un nen que levita i fa bolos arreu dels estats de la Unió, va escriure la seva història dels Estats Units d'Amèrica. Bernardo Atxaga de la mà del fill de l'acordionista i dels seus amics d'Iruain ens repassa els convulsos darrers cent anys d'història del País Basc, centrant-se en els seixantes.

En una societat provinciana com la mallorquina són molts els prejudicis que impedeixen arribar a autors com Atxaga. Més d'un cop a la llibreria no s'ha acceptat la recomanació: «no vull res de bascos, no m'interessa» observacions greus, però a la vegada alternades amb les opinions d'aquells que no l'han llegit i s'orienten per les crítiques negatives que publiquen suplements literaris realment nocius per a la societat. No delegueu el gust per la lectura en els crítics impostors. No precipitem conclusions fins arribar al final del llibre. El desenvolupament d'aquesta novel·la i el reflexiu desenllaç de la mateixa s'arrodoneixen en un resultat previsible però sorprenent per la seva bellesa moral i ètica, el savi d'Obaba ho aconsegueix i es desmarca a favor del seu País, de la seva gent i de la seva llengua, en detriment dels dos extrems més sinistres i tot gràcies a la Literatura que és el seu domini natural en un món de narradors impotents.

Àlex Volney, escriptor i llibreter

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris