nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Vint-i-un anys de programari lliure

El dia vint-i-set de setembre del 1983 Richard Stallman va enviar un missatge a un tauler de notícies d'Internet en el qual anunciava la seva determinació de començar a escriure «un programari completament nou que serà compatible amb Unix i que donaré gratuïtament (o lliurement) a tothom que el vulgui fer servir». D'aquesta manera començava la història del programari lliure. El gener següent Stallman va renunciar a la seva feina a l'MIT per tal de poder-se dedicar completament al seu projecte. Tanmateix, més que començar, el projecte de Stallman venia a recuperar l'esperit inicial dels pioners de la informàtica, basat en el principi que la informació i el coneixement han de ser lliures i oberts, és a dir, el mateix esperit que havia propiciat l'aparició dels ordinadors personals i de la mateixa Internet. Poc s'imaginava ningú que aquesta decisió d'un programador arribaria a convertir-se avui, vint-i-un anys després, en un dels motors essencials d'innovació i futur de la indústria informàtica. No vull dir en tant que «alternativa» al monocultiu de Microsoft, perquè encara record la severa correcció que Stallman va fer -davant meu- el passat mes de juliol, aquí a Palma, a una periodista que li demanà sobre el seu grau de satisfacció pel fet que el programari lliure hagués esdevingut una alternativa al programari privatiu (o propietari). Ben bé sense deixar-la acabar, Stallman li enflocà «No és correcte això que diu: veure el programari lliure com una alternativa al privatiu, seria ben igual que dir que la llibertat i l'esclavitud són dues opcions igualment acceptables».

Són molts els indicadors que posen de manifest la maduresa del programari lliure i que l'allunyen de la imatge deformada que el presenta com una brusca de quatre il·luminats. Així, d'una banda, hi ha el canvi de política que han adoptat empreses com IBM o Novell, entre d'altres, que han decidit apostar per aquesta metodologia en la seva activitat principal. Tampoc no passa setmana en la qual no hi hagi un anunci de la migració a programari lliure d'administracions públiques que han vist clar que les seves oportunitats de modernització estan vinculades a aquest programari, com ja han fet des de fa temps Brasil o Extremadura. Tot això sense tenir en compte el pacte de Japó, Corea i Xina per desenvolupar, sobre la base de programari lliure, un sistema operatiu propi, o anuncis diversos fets des d'administracions tan poc sospitoses com la NASA o el Pentàgon i que anirien en la mateixa direcció. Per altra banda, cal no oblidar que devers les tres quartes parts de servidors d'Internet ja funcionen amb programari lliure. És ben cert que Microsoft encara té el 94 per cent del ordinadors de sobretaula, però també està clar que ja fa estona que no amaguen la preocupació que els genera la no desaparició i progressió de la penetració d'aquest programari i s'han vist obligats a baixar preus i obrir -amb moltes limitacions- part del seus codis font. Una política que està amplificada amb una forta campanya de propaganda en contra del programari lliure i, també, complementada amb el suport econòmic a fantasmagòriques demandes sobre la propietat intel·lectual d'algunes programes lliures. Tot això sense menystenir la forta pressió que està exercint sobre el Parlament Europeu respecte de les patents de programari, en què seria un intent de convertir en il·legal la metodologia del programari lliure.

Com poden veure, un moment apassionant per algú amb la joventut i vitalitat característiques dels vint-i-un anys, amb les tensions pròpies del creixement i de la maduració. Tanmateix, als de can Microsoft sempre els quedaran organismes i empreses, com l'Ajuntament de Palma, el qual va anunciar -curiosament el mateix dilluns 27- una inversió faraònica de 51 milions d'euros en programari informàtic amb l'objectiu «d'atracar l'administració municipal als ciutadans» (i l'elecció del verb «atracar» no és meva). Un objectiu lloable, tot i que fet amb programari privatiu. Diuen els encarregats d'aquesta decisió que no tenen temps per fer experiments i que el que realment els mou és l'objectiu final i no l'eina per fer-ho. Sap greu que diguin això, perquè mostren una extrema insensibilitat -i qui sap si ignorància- respecte de les possibilitats de creació i potenciació de la industria regional que obre el programari lliure, amb empreses d'aquí que gestionassin aquests 51 milions, creant llocs de feina a Mallorca i no com ha quedat adjudicat el projecte a empreses de la península. Hauran de ser molt bons els resultats d'aquest projecte per tal que puguin justificar la seva marxa fora. Si segueixen així, mai no ens traurem del damunt aquesta inevitable flaire de colònia d'alguna metròpoli llunyana. El «lliure» del nom «programari lliure» també es refereix a aquesta llibertat.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris