nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
14°

Adéu a la Sagan

Va saber viure sense deixar d'esser un mite, fins al final. Françoise Quoirez, nascuda a Cajarc el 21 de juny de 1935, ha mort el passat 24 de setembre a l'hospital d'Honfleur, davant el mar de Normandia. No fa gaire, recordàvem a la tertúlia les seves noces d'or amb la literatura. Aquest any es complia el 50è aniversari d'aquella impactant Bonjour tristesse, escrita en set setmanes el juny de 1953, que publicà l'any següent amb un pseudònim de reminiscències proustianes. Ella representava un model de llibertat sense fronteres i de rebel·lia. Recordem que no pogué aprovar el batxillerat francès quan era l'hora, perquè es passava les hores lectives escoltant jazz a les caves de Saint Germain des Prés, on més tard va conèixer els seus grans amics Jean-Paul Sartre i Juliette Greco. Ha deixat constància escrita de les habituals sortides nocturnes amb Sartre, la Sagan. Ella fou una de les joves amigues que, en els darrers moments, proporcionava baix mà al filòsof les botelles de whisky o gin que l'ajudaven a ben morir, davant la ira desfermada de Simone de Beauvoir, que odiava les mangarrufes de les petites amies. El fet s'adiu amb la manera de viure, excessiva i anàrquica, d'aquesta Sagan que, també com una altra Ava Gardner, es volgué beure la vida d'un sol glop fins al final. No l'espantava la mort, si no era la dels éssers estimats, i va viure el seu virolament enlluernador i selecte com una estela fulgurant i pletòrica, conciliada amb la seva naturalesa volcànica. Dos matrimonis i un fill no l'apartaren del seu personal triangle de la passió: casinos de joc, whiskis i cocaïna. Enormement generosa, pesava damunt ella l'opinió del pare que, quan observà la fortuna emergent de la filla (dos milions d'exemplars del primer llibre, traducció a totes les llengües occidentals, número u en vendes), l'aconsellà per bé: «Tanta pasta és perillosa; balafia-la». Val a dir que procedien de la més alta burgesia francesa, en cas contrari la frase no s'entén. I va gastar, a fe de Déu. Un Jaguar KX 140 de segona mà acabà estrellat. Poc després vingué un Aston Martin, que en les seves mans atabalades va córrer la mateixa sort. I encara, als 22 anys, li faltà ben poc per fer pell, en un tercer accident. El Xoco observa que tanta tristesa, angoixa i avorriment, tenien l'avantatge del compte corrent sanejat.

-Sí, però el final ha estat deplorable. Es trobava completament arruïnada i sobrevivia gràcies a la protecció dels vells amics d'altre temps.

-Això passa quan un no escolta el bon seny de Josep Pla, que va aprendre a viure gastant menys del que guanyava.

-Hi ha d'haver gent per a tot, Xoco. La Sagan també fou, a la seva manera, una gran treballadora: més de 50 novel·les, memòries, guions cinematogràfics, teatre...

-Però aquell petit monstre adorable ho abocava tot damunt els draps verds de la ruleta i les cartes.

-Tanta sort que després d'una nit afortunada, en el casino de Deauville, amb la sortida del sol adquirí el seu refugi de Normandia.

-Almenys li quedà això. Ara el que convindria és que algun periodista d'investigació exploràs com cal les seves nombroses visites a Mallorca.

-Vols dir que foren tantes?
-A més de la de 1996 a Formentor, em consta que vingué el 1974, d'incògnit. Coco Meneses en sap cosa. I durant els 90, s'hostatjà vàries vegades en un agroturisme de Maria de la Salut, regentat per l'esposa del pintor Pere Alemany.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris