cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Quaranta-cinc anys d'espera

El 1959, dos anys després de la signatura del Tractat de Roma, el fonament de la Unió Europea, Turquia va demanar entrar a l'organització. És a dir, fa quaranta-cinc anys que els europeus parlam amb els turcs sobre si els deixarem formar part del nostre club. El que sorprèn del cas turc és que no hagin enviat Europa i els europeus a porgar fum.

La setmana passada es va donar una mica d'esperança al govern d'Ankara, quan el comissari europeu encarregat de l'expansió cap a l'est, Guenter Verheugen, va dir que estava més o menys d'acord amb el nou codi penal turc, del qual sembla haver-se extirpat una clàusula que criminalitzava l'adulteri. Són molts d'anys d'espera per rebre un senyal tan minvat d'un polític que al final no representa cap dels governs europeus i que no compta amb el suport explícit de cap dirigent nacional de la UE. És més, els altres comissaris a Brussel·les estan una mica preocupats per la valentia de Verheugen: on va, insinuant que les negociacions per deixar entrar Turquia a la UE podrien començar aquesta tardor? Mantenir un ritme tan lent es fa difícil. Després de 45 anys qualsevol passa sembla un avanç ràpid. El president de la Comissió, Romano Prodi, ha intentat llevar-li pressa a l'assumpte. Ha dit que es podria parlar sobre els canvis que encara s'haurien de fer a Turquia per poder entrar a la UE, cosa que en tot cas no passaria, com a prest, fins el 2015. Deu anys més, doncs. La premsa turca ha alabat l'actuació de Verheugen, que fa uns dies era a Ankara per animar-los a acceptar les pressions europees per modernitzar el seu sistema polític i social. El resultat de tots aquests equilibris, que posen a prova les habilitats diplomàtiques del més experimentat a l'administració europea, ha de ser una decisió, en poques setmanes, sobre si es comença a negociar amb Turquia o no.

S'ha de decidir el que es debatia amb entusiasme fa un any i fa dos: si Turquia, un estat essencialment musulmà, pot ser part de la UE. Fa un any que s'ha submergit el debat: s'aparca la Constitució europea i s'aparca el debat sobre Turquia. El primer punt que es comença a comentar per crear el to que dominarà les discussions és que Turquia té una població equivalent a tots els deu països de l'est que acaben d'entrar a la UE junts. I són tan pobres que alguns dels membres més recents, per exemple, ja no es qualificarien per rebre subvencions europees si entra Turquia, ja que la renda per càpita de l'est europeu estaria de cop per sobre de la mitjana d'una Europa que inclogués Anatòlia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris