nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Renovadors del no-res

Quan dins un partit hi ha dos sectors enfrontats, és inevitable recórrer a una terminologia que sigui entenedora per al ciutadà. Per això, ja em va bé que en el cas del PSIB es parli des de fa mesos dels «oficialistes» i dels «crítics», perquè queda bastant clar: els oficialistes són els que donen suport a la direcció enfront d'un sector que la critica. Es tracta d'una descripció molt neutral, sobretot perquè criticar sempre és possible, i per tant, de crítics sempre n'hi haurà. Resulta, en canvi, irritant la insistència amb què alguns comentaristes prenen partit en una confrontació interna sobre la qual només haurien d'informar i opinar objectivament, i bategen com a «renovadors» els sectors que, per poc que s'analitzin mètodes i motius, queda clar que són els més reaccionaris i immobilistes del PSIB. Són, en una de les poques frases afortunades d'un polític altrament tan mediocre com Txiqui Benegas, renovadors del no-res, amb una diferència essencial: Benegas va batiar així els socialistes que volien desmuntar l'aparell orgànic asfixiant i molt poc democràtic, fonamentat en la manca de debat, l'adjudicació de càrrecs i nominacions a canvi de fidelitats incondicionals i l'aniquilació del discrepant, que encapçalava Alfonso Guerra i del qual Benegas era peça fonamental. Aquí, en canvi, és exactament a l'enrevés: Els que voldrien implantar en el PSIB aquest sistema venturosament superat en el PSOE estatal són els que alguns, per motius per altra banda massa evidents, s'entossudeixen a definir com a «renovadors», per donar, amb tota intenció, una idea de la situació del PSIB radicalment contrària a la realitat. Aquí hi ha un grupet concentrat a Palma, encapçalat per persones que no han demostrat mai la més mínima capacitat de desplegar un projecte polític, com el senyor Ramon Torres, ni de diàleg, com el senyor Joaquín Bellón, conegut internament només per la seva poc democràtica direcció dels debats quan era president del Consell Polític de la desapareguda Unió Socialista de Palma, que en base a la manipulació d'afiliats de bona voluntat han conseguit, amb l'ajuda d'uns pocs eterns despenjats que han ensumat la seva oportunitat, un suport que dóna una falsa sensació de confrontació ideològica entre dos grups que persegueixen dins el mateix partit objectius diferenciats, cosa que, si fos així, seria absolutament legítima. Tanmateix s'ha de reconèixer que els «èxits» de tals plantejaments només són possibles dins un partit quan els seus dirigents, moguts per una mal entesa voluntat de cercar consensos i unitats d'acció que sempre resulten falsos, intenten evitar confrontacions que a la llarga són inevitables amb actituds conciliatòries que indefectiblement són interpretades com a mostra de debilitat per part no sols dels seus contradictors, sinó també dels observadors i de l'opinió pública. I aquest és un error que sense cap dubte han comès els dirigents actuals del PSIB. Però segons sembla, han après la lliçó.

En tot cas, resulta encoratjador veure que a la fi es vol impulsar la tan necessària consolidació del PSIB a Palma ampliant la seva presència en base a crear noves agrupacions. Aquest és el camí si realment volen tenir possibilitats de recuperar la batlia de Palma l'any 2007. Ara, si volen seguir aficant el cap davall l'ala com l'estruç i cercar arranjaments espuris de l'estil «un oficialista candidat a president, un crític candidat a batle de Palma», com s'ha insinuat alguna vegada, tot serà de bades. I els renovadors del no-res hauran guanyat la batalla.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris