cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
20°

Diuen que volen es mallorquí

Una partida de mallorquins, que se defineixen com a «amics de sa cultura i s'història balear» fan cada setmana un programa de ràdio que, teòricament, vol afavorir es mallorquí, emperò sa realitat és ben diferent: sa gran majoria d'intervencions, tant des director des programa com des col·laboradors i ets oients, just són d'orientació anticatalanista visceral, i si mai plantegen cap alternativa en es catalanisme no és per afavorir es mallorquí sinó es castellà. Com a mostra, vet aquí sa transcripció d'un parell d'intervencions fetes es dos darrers programes, emesos dia 11 i dia 18 de setembre.

«Sa Constitució, s'article 3, diu que tots ets espanyols tenim s'obligació de sebre es castellà i sa devoció de sebre sa nostra llengua. Tots es qui formam part des grup esteim ben convençuts que sa llengua oficial ès es castellà». (Mariano Bendito, director des programa, 11-09-04).

Telefona una dona ben mallorquina: «Xerraré en castellà perque sa gent m'entengui. He lletgit... he leído sobre la prensa de El Mundo de ayer que coge y el 50 por ciento de castellano no se aplica en Baleares. Se aplica solo en inglés, en gimnasia y un poquito más. Yo estoy en una zona que hay mucho castellanoparlante, y el padre que dispone de poder adquisitivo manda a sus hijos a estudiar a su provincia o a su pueblo, porque no quiere que sus hijos sean incultos y no sepan la historia de España». (Cati, oient habitual, 18-09-04).

Surt a rotlo sa polèmica sobre es reconeixement des català i es valencià a sa Unió Europea: «Aquesta polèmica europea crec que mos beneficiarà en quant a sa llengua mallorquina, perque lo que farà Europa serà dir: res, Espanya ès una nació i aquí se xerra en espanyol. I punto. I ja està. Tot això de llengües regionals només ès per donar-se importància i anar cap a sa declaració d'autodeterminació». (Jaume Martorell, president des Centro Cultural Mallorquí). Convé recordar que en Martorell va esser condemnat per cremar es repetidor il·legal de sa TV3 de Catalunya a Alfàbia.

Es director des programa braveja molt d'esser una persona molt sabuda i molt documentada, però sovint demostra una falta de rigor que fa empegueir. Quan sa realitat no l'acompanya, simplement s'inventa allò que li convé: «Si agafau es llibres que editava s'Editorial Moll el 40, el 50 i fins el 70, veureu que fa diccionaris i gramàtiques mallorquines-castellanes, balear-castellà, fins a 1974 que sa seua filla n'Aina la van fer vice-rectora de s'Universitat de Barcelona, i automàticament canvia es diccionari i sa gramàtica, i en vez de balear i mallorquina passen a esser catalanes. Això ès sa realitat i hi ha documents per demostrar-ho». (Mariano Bendito, director des programa, 11-09-04).

Això és completament fals: sa primera edició de sa Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears d'en Moll és de l'any 1968, i en totes ses seves obres on apareix es nom de «mallorquí» referit a sa llengua, sempre aclareix que se tracta de sa mateixa llengua. L'any 1931 ja ho tenia clar: «La llengua mallorquina és una varietat o dialecte de la llengua que, amb el nom històricament justificat de catalana, se parla en l'extensa regió oriental d'Espanya des dels Pirineus fins a Alacant». (Francesc de Borja Moll, Ortografia mallorquina segons les normes de l'Institut adequada al llenguatge de totes les Balears, 1931).

Una cosa és defensar ses modalitats lingüístiques de ses Balears com mana s'Estatut d'Autonomia, o fins i tot discutir si es nom de sa llengua ha d'esser un o s'altre, i una altra de ben diferent és inventar "lléngos bêléàs" inaplicables i a continuació subordinar-les en es castellà, com fan aquests suposats «amics de sa cultura i s'història balear».

Lluís Cerdó Fernández Bastió. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris