cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
14°

Lluís Companys (1883-1940)

Per devers Madrid, sembla que la premsa més fonamentalista no veu amb entusiasme la reivindicació dePresident Companys promoguda per ERC i que serà debatuda dimarts que ve en el Congrés dels Diputats. Tant se val, a la nostra tertúlia ho contemplam amb il·lusió i esperança. Com tota rehabilitació de qualsevol víctima del feixisme i de l'oblit, ens sembla un acte de justícia símbol de tants d'altres que potser no es produiran mai. Però endemés, la figura del president màrtir representa moltes coses arrelades a l'esperit del poble català. El proper 15 d'octubre es compliran 59 anys del seu afusellament en els fossats de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, i encara plana com una ombra sinistra el que fou només un acte de venjança personal deGeneral Franco, vencedor d'aquella guerra incivil i vergonyosa. Afortunadament, la memòria de Lluís Companys, segon president de la Generalitat de Catalunya després de Francesc Macià, continua viva. Poemes, llibres d'història, biografies i algun film, s'han ocupat d'aquest personatge, honest però controvertit, que hagué d'assumir moments difícils i ho va fer amb coratge: en esclatar la insurrecció del 18 de juliol, armà les milícies obreres anarcosindicalistes que derrotaren els revoltats en els carrers de Barcelona. Amb el suport de la guàrdia civil, assumí inicialment el poder, però ben aviat fou desbordat per la força de FAI-CNT i, després de la batalla de la Telefònica, pels comunistes del PSUC. Amb la derrota dels ideals republicans, creuà els Pirineus amb el primer Lehendakari José Antonio Aguirre. Anaven amb ells Azaña i altres destacats republicans. Ben aviat el govern de Franco negocià amb els nazis l'extradició de Companys que, detingut per la Gestapo, fou lliurat a la policia feixista espanyola. Josep Carner recorda aquell fet ominós: «Els grans Traïdors de la terra / varen lliurar-lo al més roí», i evoca el seu darrer crit: «Visca Catalunya!», mentre amb peu descalç mantenia un darrer contacte amb la terra. Pere Quart també el recorda amb dolor: «La sang, rosa de mort, vessà i florí / en odi i solitud abandonada». I Agustí Bartra afirma que el seu nom rima amb anys i la seva sang amb futur. N'Aquil·les entén les belles paraules dels nostres poetes, però no l'estranya que les dretes vulguin donar l'aigua per escampada.

-Ells preferirien girar pàgina. És de fet una de les històries més lletges i sòrdides del franquisme.

-Raó de més per exigir, des d'ERC, una reivindicació completa. I el moment és propici, perquè el portaveu socialista Alfredo Pérez Rubalcaba ha afirmat clarament que el seu partit no té res en contra de «reparar injustícies històriques».

-La premsa dretana argumenta que han passat massa anys per anar ara a plantejar una proposició no de llei per anul·lar el judici sumaríssim contra ePresident Companys.

-Això només vol dir, amic meu, que les ferides del passat es varen tancar en fals. Si durant la Transició s'hagués volgut restablir la veritat lletra per lletra, ara ens estalviaríem molta feina de reconciliació real. No caldria tant d'esforç per traslladar a les noves generacions els «veritables valors de pau, llibertat i democràcia».

-I tu creus que serà possible arribar a l'anul·lació del Consell de Guerra i a la reabilitació total de Companys?

-L'avinentesa sembla favorable. Més que mai. S'haurà de veure.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris