cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Barra de cap contra els benpensants nostrats

Joana E. (Barcelona, 1992) és un llibre notable -vull dir que es fa notar- per més d'un concepte. Això ha de tenir que veure, sens dubte, amb el caràcter de la seva autora, una de les poques professionals de l'escriptura amb què hem comptat i volem seguir comptant -perquè ser professional de l'escriptura en el nostre món realment és molt dur- i una persona que, no cal dir-ho, m'inspira el major respecte. Es tracta de Maria-Antònia Oliver, manacorina d'arrel i resident a la metròpoli barcelonina des de fa molts d'anys, que no creu en absolut -i ho té ben justificat- que el feminisme hagi passat de moda, i que practica una narrativa més aviat oral -no té cap empatx en reconèixer la influència de les nostre rondaies en la seva formació com escriptora- o, més exactament, que empra un llenguatge sobretot o primordialment oral. Però ara no tenc la pretensió de descobrir a ningú aquesta escriptora ans d'intentar centrar-me en Joana E., una novel·la que al seu dia va ser guardonada amb el premi Prudenci Bertrana per un jurat compost per Jordi Sarsanedes, Àlex Broch, Narcís Comadira, Oriol Pi de Cabanyes i Modest Prats.

En una nota de l'autora que encapçala el volum se'ns diu que la història narrada per la protagonista en primera persona -amb un to molt personal i valent- és una història real, melodramàtica o fulletonesca i esqueixada si es vol però real. Fins i tot se'ns dóna la data i el lloc de la mort de la protagonista, en circumstàncies doloroses coincidents. De tota manera, cal afegir tot d'una que que el lector s'ho cregui o no s'ho cregui no és en absolut gens essencial per a l'atenta lectura del llibre. De fet, més aviat crec que aquesta nota inicial és un recurs literari amb una doble finalitat: engrescadora del lector per una banda però també un escut de l'autora per a poder donar testimoni d'una sèrie de fets i sentiments que actuen com a barra de cap en contra del pensament culturalment correcte de la societat de Cavorques i el seu «paternalisme», o més aviat masclisme, passat de rosca.

Certament, Joana E. és un testimoni de càrrec contra la indefensió psicològica i sociològica de la dona de classe acomodada i mitja entre nosaltres, almanco fins al darrer quart del segle passat. L'horitzó vital de la protagonista fins als seus vint anys -i això que els seus pares són prou avançats pel que s'estilava- resulta més aviat desolador. I el feminisme cap al qual va evolucionant progressivament la protagonista, malgrat totes les rèmores de la seva formació, resulta més que justificat.

Una de les característiques del discurs novel·lístic que també criden més l'atenció és la seva estructuració. Durant la pràctica totalitat del mateix, l'evocació del passat es va intercalant amb els preparatius immediats i tot el transcurs de la cerimònia de la segona boda de la protagonista, a l'altar major de la Seu de Palma, amb entrada triomfal -pagant- pel portal del Mirador. Aquest joc està duit amb mà de mestra i els sentiments que va expressant na Joana, d'una personalitat finalment sense cap respecte humà molt ben construïda, són sovint d'una rotunditat de barra de cap. Tampoc puc deixar d'esmentar la mallorquinitat del vocabulari i de la fraseologia emprats, totalment coherents amb el caràcter oral del llenguatge que ja he esmentat. Vet aquí alguns exemples: munparet, noviï, simal, nigulada, traüll, cepat, galtavermell, vitenc, loquenca, idò, oi, tronada, batculada, polleta, cameva, enderivell, empegueir-se, estar bollat, tracalada, caic no caic, engrescar-se, fer sa guitza, etc., etc.

Per acabar, una particularitat molt forta de l'argument és el seu tan i tan elaborat suspens, amb un final -o més aviat amb dos finals o amb un final doble o doble final- difícil d'anticipar i que dóna el darrer cop de maça o mall a la concepció benpensant cavorquina. Aquests darrers anys, és ver, estan molt de moda els arguments envitricollats, de desenllaç en gran mesura inesperat. Però em sembla que el de Joana E. bat tots els rècords en aquest aspecte.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris