nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
20°

Requalificació de l'espai nacionalista

El congrés de novembre del PSM presenta una bona oportunitat per debatre tota una sèrie de qüestions que depassen l'àmbit estricte del partit, per abastar el del nacionalisme, la qual cosa, si em permeteu una imatge una mica esquinçada, és com tirar una pedra en un safareig: les onades que origina acaben arrissant-ne la superfície entera. Les aportacions estratègiques de Maria Antònia Munar/UM cada any cobren un grau més d'intensitat, no sempre detectable després en la pràctica del dia a dia, i, en qualsevol cas, contribueixen a cartografiar uns espais que es resisteixen a reduir el seu ús a llengua, cultura i territori. La requalificació de l'espai nacionalista és una cosa massa delicada com per deixar-la exclusivament en mans dels partits polítics, nacionalistes o no, i s'ha de dissenyar com una obra oberta a absolutament totes les qüestions que es plantegen en una societat tan capolada com la nostra. El nacionalisme ha de ser un excipient, o, si voleu, la terra amb la qual hom fa un recipient, que bé haurà de tenir alguna utilitat més enllà dels valors estètics i les funcions sumptuàries. El nacionalisme ha de donar caràcter a l'acció política, però difícilment és concebible, en el nostre temps, com una política en si mateix. I, curiosament, una de les seves potencialitats menys ateses fins ara són les polítiques destinades a destraumatitzar i positivar els efectes de la immigració. Els partits nacionalistes són els més interessats a fer d'aquesta terra un país habitable, i això no serà possible amb una part creixent de població desarrelada. El nacionalisme ha de saber oferir al nouvengut una identitat ensamblable amb les identitats originàries (les identitats concèntriques de què parla Morin), creant un missatge en el que la nova identitat aparesqui com un enriquiment personal i com a eina per fer el jaç en aquesta terra d'acollida. Si el nacionalisme comprèn i defensa els valors que han de construir un país ideal, està en condicions òptimes per fer-ne partíceps els immigrants, perquè aquesta condició pugui esdevenir accessòria en el seu futur en la nostra terra. Qui ha hagut de lluitar més per la llengua, la cultura o el territori és qui pot fer entendre millor els nouvenguts el sentit d'aquesta lluita. Qui ha treballat més a fons en el bastiment d'una idea global de país és qui amb més coneixement de causa pot obrir-ne les portes a qui s'hi acosti. Si el nacionalisme es conforma a mantenir el denari de la paràbola evangèlica, a atrinxerar-se en posicions d'autodefensa, es convertirà en bidell del museu etnogràfic regional. Per fer un país necessitam un nacionalisme audaç, radical en els seus plantejaments i flexible en les estratègies, i que en les senyes d'identitat ja dugui impreses les causes que fins ara havien justificat la seva existència: res de nou, ja ho sé, però no sembla que sempre estigui tan clar com deuria. En fi, se'n parla, se'n parlarà més aquestes setmanes, gràcies a la saludable situació que viu el PSM, a les portes d'un congrés al qual no s'arriba amb les lliçons apreses de cor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris