nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

Desestacionalitzant

Potser tengués qualque problema a l'arribada a casa, però els meus caps ho entendrien d'allò més clar. Posem que no vaig arribar a temps a la interpel·lació parlamentària que el grup socialista va fer al govern sobre la rasputinada i no vull explicar els motius. Llevonces, si em demanassin explicacions sobre el que se suposa que és la meva jornada laboral, tendria l'infal·lible recurs de l'era de putes. El sagrat dret a la vida privada i ningú, em pagui o no el sou cada mes, gosaria penetrar-hi (en la vida, clar), perquè a tots ens assisteixen els mateixos drets que al senyor Flaquer. A més, si se'm posassin incisius, podria apel·lar a la consciència patriòtica dels interlocutors per a recordar-los que ho feia en horari de baixa ocupació, talment una desestacionalització a mida. Què més patriòtic, en aquests moments, que fomentar la desestacionalització, fer ús de l'oferta complementària i tenir com a ideal el model de destacats membres de l'autonòmic govern? És cert que podria patir la denúncia deLobby de Dones, però encara tenim el cadell de Cardenacom a Fiscal en Cap de Balears per a protegir-nos d'aquesta moralista plaga. Així, com un santcrist virtual, entre l'esperit del senyor Flaquer a la dreta i el del fiscaBarceló a la més dreta, un pot anar tranquil, segur que la vida privada -tant el muntar a cavall com el visitar cases de meuques- no afectarà la vida pública, siguin quins siguin els pagadors d'aquestes activitats. Un alè de tranquil·litat.

l l l
Però no vaig anar a desestacionalitzar l'oferta complementària: m'entretengueren domèstics quefers. Entre d'altres, quan ja arribava molt tard aParlament, vaig trobar un home feliç. Cony, quina gràcia i ara què ens diu aquest? Direu, sense pensar que no és tan fàcil trobar persones que irradien felicitat. Idò sí, vaig trobar-me amb l'exconseller Costa més content que un gínjol que davallava per Conquistador. No semblava l'home perseguit per l'home del maletí (i no és un joc de paraules), turmentat de tenir les vergonyes a l'aire i temerós de denúncies sobre malversacions, espionatge, intromissió en la intimitat i no sé quantes desbarrades més que, sense proves (en ciríl·lic o en romà), li encolomen. Riu, i ho fa sense manies ni cauteles polítiques. Potser, a més de riure se'n fot i li agrada retrobar la complicitat amplificadora del micròfon per tornar qualque galeta que li quedà engalavernada en el cotxe oficial. Si qualcú, des d'un despatx, elucubra pugnes i batalletes, o s'ha equivocat d'enemic o d'arma o, simplement, li importa un rave la contesa perquè només persegueix l'amplificació mediàtica dels col·legues (seus, evidentment) ressentits. Val més que cercassin un titular que una victòria sobre la humanitat de l'exconseller perquè, per ara, l'han fet feliç. No pot dir el mateix el senyor Flaquer, que no troba la felicitat en els seus. Si en qüestions dites privades el president Matas ja deixà clar que no es feia còmplice més que d'omissió, en les públiques la caducitat de la seva cadira se sembla, cada dia més, al rellotge d'un enlairament espacial.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris