cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

La guerra de Lula contra el terrorisme

Mentre Bush es preocupa per les retallades a la democràcia a Rússia, mentre Putin proclama el seu dret a fer de Bush, i tots plegats ens encalentim el cap amb la retòrica de la guerra contra el terrorisme, Lula ens parla de crear una gran aliança mundial per fer front i vèncer la pobresa. Lula, sempre tan inoportú, no té altra curolla que afonar la mirada a la recerca de les arrels dels problemes, i en aquest procés es troba, en primer lloc, quasi a la mateixa epidermis del món, un vast panorama desolat, on creix la pobresa, que és la millor femada per nodrir tots els altres mals que pateix i patirà la humanitat. La delinqüència general, la més especialitzada entorn de les drogues, la familiarització amb la violència i amb les armes..., tot això creix i es multiplica en els territoris insondables de la pobresa. Lula aconseguirà que la lluita contra la pobresa sigui rendible per als clans relacionats amb els Bush? Només allò que ajudi a ampliar els objectes de la cobdícia d'aquests antropòfags -segurament en sentit figurat- té alguna possibilitat d'assolir bon port. Però els projectes i els camins de Lula sembla que no van en una direcció que els faciliti fer ni que sigui un tros de camí en companyia dels Bush i els seus sequaços. Lula representa el darrer vestigi de la dignitat humana en política internacional, silenciós el comandant Marcos, desnortat Fidel Castro, abandonat Arafat, insegur Chávez, i l'esquerra, en general, menjant la sopa de racionament en els albergs socialistes. Lula és una de les grans raons per no renunciar a veure-hi: amb ell, tenim on mirar sense que aquesta mirada ens convidi a reciclar velles esperances en tàctiques de simple supervivència. Hom té la impressió que no se li fa tot el cas que es mereix i que seria prudent fer-li. Els grans mandataris el reben com si fos un missatger de la biodiversitat, li diuen que sí a tot i l'expedeixen com més aviat millor a l'aeroport: i que vagi a predicar a un altre país. Du camí de quedar per a la història com una gran oportunitat humana desaprofitada, paradoxalment perquè ens va ser presentada en el moment de màxima necessitat, quan el món ja no tenia on girar-se. Ignor si la humanitat es farà el favor algun dia de mirar-se a través de la mirada de Lula, de cercar les arrels de la barbàrie i de coincidir finalment amb el líder brasiler: el gran problema no era el terrorisme, el gran problema era la pobresa. També ignor si arribarem a temps per rectificar, per salvar la llavor de l'esperança; però tot sembla indicar que sí, que, efectivament, haurem fet tard.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris