nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Quadern de viatge

Dimecres, 15. Anar de putes i pagar ronda amb doblers dels contribuents no suposa, segons la fiscalia, malversació de cabals públics. Es considera, en conseqüència, una despesa de representació justificada, àdhuc necessària. Si això és cert, si això és legalment cert i no pas un malentès, una lectura o una interpretació esbiaixada o errònia de la llei per part d'un fiscal, és urgent revisar la legislació per tal que reculli en el seus enunciats l'esperit ètic que ha de presidir, obligatòriament, tant la llei com l'exercici de la política. Els polítics, que ho són voluntàriament, un cop elegits accepten el sacrifici de viure dues vides: una de privada i una de pública. A la primera, la que afecta la intimitat personal o familiar, i que s'ha de respectar amb una discreció severa, poden fer tot allò que, essent lícit, o sigui: tot allò que no perjudiqui o danyi tercers, els véngui de gana, tant si és immoral, com amoral, car la moralitat només té a veure amb els costums i, en conseqüència, té un caràcter temporal i transitori. A la segona, aquella durant la qual s'ocupa dels afers de la comunitat, ha de tenir un comportament exquisit i exemplar tant pel que fa a la legalitat vigent, com a l'ètica i, fins i tot, a la moral. Quan un polític, en el fragment de vida oficial durant el qual representa els electors, els ciutadans, les institucions de la nació o de l'estat al qual pertany, se'n va de putes, siguin professionals mascles, femelles o ambiguament totes deus coses alhora, amb els seus diners, amb els de la caixa comuna o convidats per personatges sospitosos que cerquen capgirar o coercir la seva voluntat i obtenir favors a canvi d'alguna compensació econòmica, vulgarment pasta, o en espècies, vulgarment carn de lloguer per assaciar l'eròtica o la concupiscència que el poder excita, potser no comet cap il·legalitat en un sentit estricte, però avergonyeix, o hauria d'avergonyir, les persones amb sentit comú i dignitat, car usar la prostitució, pertot arreu, però especialment en els països de l'est, és afavorir les màfies que trafiquen amb la desesperació i la necessitat dels desheretats, dels desvalguts, siguin majors d'edat o no. O sigui que quan una representació oficial d'aquesta Comunitat visiti un altre país, atès el fet que també me representa a mi, exigesc que no faci servir els serveis de cortesans o cortesanes, ni tan sols per apaivagar l'enyorança o disminuir els efectes dels canvis d'horari; que no programi visites culturals als bordells, car tanmateix no milloraran la seva incultura; que no pagui les factures amb els meus diners; que no afavoreixi els interessos de màfies, proxenetes o empresaris d'obscures inversions en els negocis del vici; que s'abstingui de vexar dones i homes, o, el que és el mateix, prostituts i prostitutes; que si malgrat les meves exigències ho fa, assumeixi les seves responsabilitats polítiques i tengui prou dignitat per dimitir, no sense abans haver demanat disculpes a les persones decents.

Dijous, 16. Passa amb massa freqüència, amb independència de qui governi l'estat i de qui sigui el seu governador civil en aquesta província, que alguns mallorquins que volen exercir el seu dret a parlar la seva llengua siguin víctimes de discriminació lingüística per part de funcionaris de l'administració, com són ara les forces i cossos de les distintes policies del Ministeri, especialment la Guàrdia Civil. Són recents els casos de n'Antoni Mestre i d'en Jaume Coll, aquest darrer multat per un jutge pel delicte de descortesia envers l'autoritat, la qual sentència, paradoxalment, m'ha retornat, per irrisòria, la fe en la judicatura, car palesa el fet que, com en tot els altres àmbits professionals, hi ha jutges intel·ligents i n'hi ha de deficients, n'hi ha de sensats i n'hi ha de desassenyats, n'hi de d'abstemis i n'hi ha d'embriacs i, en fi, tota la diversitat natural que és pròpia de la desigual capacitat de les persones. Ara bé, la impossibilitat de parlar català onsevulla de la nostra pròpia terra evidencia, més enllà de l'anècdota, per desagradable que sigui, de trobar una parella d'ignorants insensible a la nostra personalitat lingüística, una realitat més terrible: som una nació ocupada, ocupació que té l'objectiu d'exterminar la nostra identitat cultural. En conseqüència, tot i que pugui semblar una mesura desesperada, només podem desitjar que l'idioma que ens és propi obtingui d'urgència l'indult per tal d'evitar el seu silenci definitiu, mentre esperam amb fe el miracle d'esdevenir un estat amb llengua pròpia.

Lluís Maicas, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris