cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
14°

El caos com a estratègia

Curiosa evolució, la d'Afganistan, que ara s'ha vist inclòs en una llista de països condemnats pel govern de Washington per ser un dels centres de producció de droga més importants del món. Era el país pilot en un projecte de reconstrucció en el món musulmà, on una coalició de cinquanta estats d'arreu del món havien de fer tot el possible per transformar allò que havia estat un territori subjecte al retard imposat pels mul·lans. I ara ha passat a ser un país condemnat per la seva incapacitat de governar-se ell mateix. Sembla que hem perdut algun capítol d'aquesta història. El govern de Hamid Karzai, nomenat més o menys a dit per Washington després de la invasió del país per soldats americans, finançat amb donacions i préstecs occidentals, armat per les fàbriques de municions nostres... no era l'autoritat perfecta per posar ordre? No era, en el fons, un mandat nostre? Els soldats de l'OTAN que són allà no tenien un paper a jugar en la reconversió d'aquell país abandonat en quelcom semblant a un estat modern? Els Taliban que han hagut de fugir cap a les muntanyes i cap a Pakistan amb l'arribada de les aeronaus nostres, no eren acusats de tolerar el tràfic de droga? De finançar el seu maleït règim amb els ingressos del cultiu de la dormidora? No hi anàrem precisament per posar ordre nosaltres? I ara Washington acusa Afganistan de no saber mantenir l'ordre i restringir el negoci dels traficants. Doncs no és clar qui hauria de ser l'acusat en aquest cas. En defensa dels soldats europeus i americans que són a Kabul, cal dir que no controlen el país. Es limiten a protegir les seves bases i a patrullar la seu del poder, Kabul. La resta del país, des de fa temps, és en mans dels que vulguin exercir autoritat, els de sempre. Quin fetge acusar Karzai, el subordinat, d'incompetència. Però l'exemple d'Afganistan no es deu veure tan malament des de Washington i Londres. Sembla que Iraq té el mateix destí: les forces de la coalició comencen a replegar-se en alguns punts estratègics, i deixen per inútil l'intent de controlar tot el territori iraquià. Amb uns mesos sembla del tot probable que britànics i americans dediquin tots els seus esforços a protegir la capital i quatre ciutats més a Iraq, i a protegir-se ells mateixos. Només serà llavors una petita passa començar a acusar el govern titella de Bagdad d'incompetència. L'objectiu quin és? Doncs seria simplement no permetre la construcció d'un estat musulmà fort. El caos, en aquest cas, sempre mentre no morin soldats de la coalició, juga a favor dels estrategues d'occident.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris