algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Dies de depuradora

Arriba la tardor lluminosa. Ni freda ni calenta. Són dies que semblen venguts al món per satisfer tots els desitjos i calmar totes les ànsies. Són dies d'anyada al celler i als fruits secs. Són dies calms d'espera de la roja fruita tardoral, dels bolets... Però aquests dies omplen, també, de pressentiments i desficis les persones sensibles que perceben l'amenaça quan la massa de núvols que tapa el cel es crispa i esperen que esclati el tro rere la verga de llamp i a l'interregne, la tempesta. Un cap de fibló escopia el naufragi dins les cases del port de Valldemossa i el brancam fet llenya escampava teules com la mà espargeix farina damunt la taula per fènyer el pa. El desastre té un preu que mai va tenir la calabruixada que va caure l'any passat sobre Consell. La barba del poder no presagiava actituds menys indolents.

La Colònia de Sant Pere ha estat, potser, l'únic llogaret de vorera de mà que ha mantingut les campanes per sobre el sostre de les cases. Quasi com Sant Bernat a la Real. No hi volen fer un ecohospital -ciment camufalt com un soldat- com a Son Espases, però sí un edifici que trencarà la fesomia d'aquest caló que fa pocs anys encara elegí un balena com a cementiri. Potser el ciment espanti fins i tot els verderols i les llampugues a properes temporades tardorals. Potser els pescadors tinguin la sort dels vots dels caçadors i el conseller del ram cobreixi l'edifici amb un bucòlic panell verd i aprofiti l'aigua dessalada per improvisar-hi una font amb cascada. Potser no. Potser no tengui temps. O és possible que hagi de dedicar aquests lluminosos dies de tardor a cascar enemics que sembla que n'hi surten més que ortigues.

Per desfici d'aquests temps benèvols, però, cap com el del batle de Pollença. Els pobles, igual que tenen un campanar que els identifica des de la llunyania, tenen un desfici interior que és com una creu, un senyal del destí. I Pollença, la tan identificada amb el seu territori, té la creu d'uns serveis urbans que no es corresponen amb els decadents il·lustres locals i els nous residents temporals. A la pollencina han crescut les residències vacacionals i a la balear s'ha transformat 'u' Moll en zona hotelera i població de costa. Així i tot, acabar l'estiu sense merda al torrent i amb aigua corrent arreu del terme significa fer un alè. Però el quefer diari de la Sala funciona un poc com la depuradora que no decanta la brutor i la vessa. El batle, que berena matí sí i l'altre també al cafè 1869 -o una xifra així- de comentaris i consells del periodista de més pes i més influent del poble, té uns capvespres tardorals més inquitets que agraciats cercant una sortida inodora al pudent pacte a quatre bandes. Ja ha sopat amb l'oposició més d'una vegada i espera, inquiet, noves de Ciutat. Talment un cap de falange d'aquells grisos anys que es debatien entre un voler i un doler d'emperador Claudi, que no vol mal per a la resta, però sent la traïdoria al clatell.

Aquests dies tranquils i lluminosos tenen guardat a la fosca un bon dormir i algun bell somni, però l'hora tombant és cruelment acusadora per a aquells que en lloc de mirar la llunyania, miren cap a ells i veuen la ratlla de l'horitzó a la punta del seu nas. Acostumen llavors a vessar merda com la depuradora de Pollença. O odi racista com el que ha embrutat Elx contra els sabaters xinesos. Mal presagi per als immigrants d'allà. Mal presagi per als immigrants d'aquí, aquests vents de ponent. Tampoc aquesta depuradora decanta.

I bé? Diumenge 26 torna per un dia Ossifar a la plaça Major de Ciutat. A més del nom del grup musical era el nom d'una empresa de fer pous negres nets. Com un psicòleg per al dia d'avui, vaja!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris