lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Mapa dels gens, versió dos

Aquesta setmana han anunciat que s'ha desxifrat la meitat del genoma humà en una versió més refinada. Sí, una altra versió una mica més exacta. Fa poc més de quatre anys ens presentaren amb molt rebombori la primera transcripció del genoma. Allò va ser una transcripció feta aviat i que contenia errors, segons els cientifics que continuen fent feina sobre els gens humans. Tot d'una després d'acabar la primera transcripció es començà a treballar en una nova edició, una que servís per poder treballar amb més seguretat sobre les causes de malalties genètiques. Aquests dies es publica la seqüència de gens que componen el dotzè cromosoma en aquest segon intent. Som a la meitat; en queden dotze més per analitzar, feina que està repartida entre diversos centres d'estudis genètics. La immensitat de la tasca i la utilitat del resultat són igualment impressionants. En el cromosoma cinc, el més gran dels que s'han transcrit fins ara, es compon de més de nou-cents gens, i cada un d'aquests conté una seqüència com el braç de partícules que ara tenim catalogades. Pel que fa a la utilitat, en el cromosoma cinc, per exemple, ja s'han identificat 66 gens que estan lligats a diverses malalties. Quan s'hagi acabat aquesta versió exacta del genoma humà, hi haurà molts centenars de gens que es coneixeran com els punts febles per la seva relació amb disfuncions del cos humà. Ben segur que és una recerca que té les seves compensacions, tot i que és una cursa que no té final previsible: sempre es podrà refinar i sempre hi haurà aspectes de com es manifesten les variacions del genoma humà en el cos i en la ment de les persones que no haurem captat. Aquesta versió absoluta del genoma, la que diuen que elimina tots els errors i no deixa dubtes, ben segur que només serà una passa més, serà la versió del 2005, ja que l'acabaran l'any que ve, que amb els anys caducarà. El mapa que ens presentaren el 2000, com la representació definitiva de l'home, una fita per anunciar el segle XXI, ja ha estat consignat al museu de la ciència, posant en evidència la disposició dels que fan recerca per banyar-se de publicitat i anunciar avanços quan en realitat només començam a esbossar el que podria ser una informació útil. Val més no contenir la respiració esperant solucions a segons quins problemes mèdics. Potser el segle XXII es podrà parlar amb seguretat de com funcionen els nostres gens i de com s'ha d'actuar per limitar els efectes d'uns gens o altres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris