cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Una experiència interessant

Aquesta setmana passada he tengut el privilegi de participar en una reunió internacional de polítics i experts econòmics que té per objecte aprofundir en el coneixement mutu dels països europeus. Era aquesta la cinquena trobada que, amb el nom de Fòrum Econòmic Nord-Sud, es celebra cada any, alternativament, a un país del nord i del sud d'Europa. Aquesta vegada s'ha celebrat a Vilnius, la capital de Lituània, i hi han participat uns 120 representants de 30 països, entre els quals hi havia, a més del president i del primer ministre de Lituània, els presidents d'alguns dels països balcànics successors de l'antiga Iugoslàvia, el ministre d'Afers Estrangers de Turquia i altres expresidents i exministres. Cada any el tema principal de la conferència és un altre, i enguany, a causa del fet que tant els països bàltics com alguns dels balcànics han ingressat o volen ingressar a la Unió Europea, el tema principal era el finançament de la UE i les perspectives que en aquest sentit es presenten als nous membres i als aspirants a esser-ho. A part de l'oportunitat de conèixer un país que altrament és molt poc probable que l'hagués visitat mai de la vida, i que per cert m'ha impressionat molt positivament, m'han resultat molt significatius dos fets que s'han posat de manifest a la conferència. El primer és la necessitat que senten tant els països bàltics com els balcànics de superar el seu passat sota l'hegemonia soviètica i consolidar definitivament la democràcia. El president de Montenegro, Milo Djukanovic, ho va manifestar clarament a la seva intervenció, dient que lo que ells esperen de la UE no són tant els avantatges econòmics com «l'estabilitat política que no hem tengut mai», posant en relleu que per primera vegada des de feia segles es sentien lliures. I el segon fet interessant és que tots es lamentaven que els països europeus no es coneixen prou, no sols els d'Europa Occidental no coneixen els del sud-est europeu, sinó que tampoc no es coneixen els països veïns i fins i tot els que estaven integrats, de grat o per força, dins un mateix Estat. L'exprimer ministre de Bòsnia-Herzegovina, Haris Silajdzic, ho va dir clar i llampant: «Lo que va passar a Iugoslàvia va esser possible perquè no ens coneixem». Idò bé: Ja sé que alguns diran que vull aprofitar per dur aigua al meu molí, però no em puc estar de comentar el fet que a la meva tornada m'he trobat amb la discussió, pel meu gust massa poc contundent, sobre el disbarat del senyor Moratinos, demanant que siguin oficials a la UE el català, el gallec, el basc i el valencià, i amb la significativa reacció del senyor Caldera davant les justificadíssimes crítiques que ha provocat la consideració del català i el valencià com a dues llengües diferents. El senyor Caldera ha dit tot astorat que es pensaven que la proposta seria rebuda amb grans elogis i resulta que han rebut crítiques. Més se'n mereixen. Bastava que haguessin demanat al seu company de partit Joan Lerman, que, això sí, en veu baixa perquè no els sentissin els «blaveros», que els tenen a tots esporuguits, els hauria dit que no fessin aquest doi. I no me val que el senyor Moratinos surti ara dient aquella altra ximplesa que ells fan política i no debats lingüístics. Tot això no fa més que demostrar una cosa per a nosaltres massa evident, però que «ells» no en són conscients: no ens coneixem. Si no hi ha més remei, haurem de posar en marxa un fòrum de les Espanyes, per veure si a la fi superam la mesetària ignorància sobre l'essència dels pobles i nacions que, de grat o per força, formam part de l'Estat espanyol. Per cert: el Fòrum Econòmic Nord-Sud s'ha de celebrar l'any que ve a un país del sud d'Europa. Me consta que, si el Govern hi tengués prou interès, es podria fer a Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris