nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

Matar a Canal 4

Sigui l'hora que sigui, no és difícil posar Canal 4 i veure algú matant. Les morts que transmet aquest canal no són de ficció. Em referesc als edulcorats reportatges sobre caça i pesca que reemet fins a l'extenuació aquesta emissora. L'altre nit, per exemple, sortia un campió mundial de pesca submarina dient 14 castellanades per segon i un submarinista veterà lloant les virtuds d'aquest «esport». És curiós l'esforç coincident d'aquests tipus de programes insulars subvencionats per vendre'ns que ells són més ecologistes que ningú. Que la culpa que no hi hagi peix a les nostres costes no és seva i que sense els caçadors no hi hauria vida a la muntanya. Tal volta les dues afirmacions són veritat, però només a mitges. Anem a rectificar-les una mica perquè coincideixin més amb la realitat: La culpa que no hi hagi peix a les nostres costes no és tan sols dels pescadors submarins sinó també de la resta de pescadors, especialment de la nombrosa tropa que va amb barca. D'altra banda, si els caçadors no repoblassin la muntanya pràcticament no hi hauria vida, sí, efectivament, una vida que ells pràcticament van extingir amb les seves armes. Avui dia, quan una activitat es massifica, sigui quina sigui, els seus efectes se solen tornar devastadors. La caça i la pesca en són només un exemple. He anat tota la vida a bussejar amb «patos i lentes», com deia el nostre «campeón», i des de fa un any amb botelles. Un dels meus companys d'immersió va substituir fa anys l'escopeta per la càmera. L'altre dia vàrem filmar una morena davant Cala Mesquida. Oh, una morena. No vàrem veure moure's gaire cosa més. En sortir a la superfície ens trobàrem envoltats per una quarentena de barques pescant raors. Llavors, mentre ens eixugàvem al sol, m'explicà històries d'anfosos gegantins, raps, pops, sirvioles, déntols...jo he arribat tard i això només ho he vist a Cabrera on, curiosament, no s'hi pot pescar. El meu amic sent penediment per la seva època de pescador d'escopeta perquè entén que va contribuir a desertitzar la mar. Li explic a mon pare que estic escrivint aquest article i ell em relata com, de petit, a Canyamel, va pescar un anfós d'un parell de quilos amb un am fermat a un fil de porc. La gesta tenia el seu mèrit per l'art de pesca emprat, però no per la captura. Llavors d'anfosos grossos n'hi havia tants com cigales, una altra de les espècies que pràcticament ha desaparegut al nostre litoral. Esper que no arribi el dia que expliqui als meus fills que un dia vaig filmar una morena vivint en llibertat i ells també ho trobin tan al·lucinant com jo la història de mon pare. Amb aquests programes de promoció del vot de pescadors i caçadors es va cap aquest camí. En confiança, m'estim més que se gastin els doblers dels ciutadans de les Illes patroncinant les tontes baixades de carretons, sens dubte molt més ecològiques i divertides per a tots els que hi participen que anar matant animals. Quants anys falten per veure competicions de pesca submarina amb peix de piscifactoria? La idea sona estúpida, sí, tant com un caçador perseguint una perdiu de granja.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris