cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

El que faci falta

La pluja d'aquests darrers dies m'ha conduït a la trista però obligada planificació de feina per a la tardor i l'hivern que per a mi, com per a la majoria, és com una gran estació única. Pensant en feines i «grans esdeveniments» he tengut la mateixa sensació; la del cicle, el sempre passa el mateix o, siguem clars, el mortal avorriment. I és que, per molt que ens esforcem, en aquest país allò realment important i que mou les tertúlies animades dels amics no és, precisament, el pla d'estabilitat econòmica per als pròxims quatre anys sinó temes i situacions més banals, fins i tot carnals.

A la televisió les cadenes es reparteixen el pastís dels «realities» davallant els escalons de l'ètica de dos en dos per pujar-los amb audiència. Bregues, insults i situacions de notable violència són comentades en els «programes circ» que els alimenten. Així els joves d'aquest país tenen l'oportunitat de passar l'estona els horabaixes enviant missatges de mòbil sobre l'actitud de tan il·lustres concursants o votant en contra o a favor de l'expulsió definitiva del país de la Duquesseta d'Alba. No em vull posar purista perquè entre això i resar un parell de rosaris com fèiem les nines en els col·legis de monja, estic convençuda que deu haver-hi en el món pedagògic coses a fer més saludables. Ara mateix, l'únic al·licient és la recuperació de Televisió Espanyola. Aquesta setmana els molts que ens havíem prohibit -per salut mental- pitjar l'u en el comandament a les tres del migdia i a les nou del vespre, hem gaudit com mai escoltant un senyor sense corbata que intenta contar-nos històries. Professionals al servei de la informació tenen la feinada de dignificar una televisió gestionada com si fos el corral de Moncloa. Evidentment, la reacció d'Urdaci, un dels executors de l'adoctrinament, no s'ha fet esperar. No hi ha millor defensa que un bon atac: ara resulta que els que ho feien tan bé era perquè passaven de tot, estaven a la segona cadena i actuaven en llibertat. D'aquí hem de deduir que quan va dir que la vaga general havia estat un fracàs ho va fet coaccionat? Aquest acte de deslleialtat no és propi de l'avalador de la futura reina.

Seguint amb deslleialtats ens hem de remetre al quasi santificat expresident del Govern, José María Aznar. Els analistes insisteixen que Aznar està disposat en la seva compareixença a donar la «canya» -El periódico dixit- que segons l'ala dura del PP Rajoy no està repartint. Per la seva banda, el candidat conservador es mostra contrari a deixar que els ànims personals de revenja d'Aznar desllueixin el seu congrés «cumba» de moderació. Evidentment, tot això són elucubracions perquè en el Congrés el Gallec tendrà a la dreta els dos presidents que es mereix: Fraga i Aznar.

1. Aquí a la terra dels cacics, no tenim aquests problemes perquè els deixebles, un pic s'han fet forts, no tenen cap problema a trair a qui sigui i negar el reconeixement de qui els va avalar en el seu dia. Quant a les comissions i compareixences en el Parlament, tampoc ens creen molt problema. El secret està a no dir res i negar-ho tot amb una actitud de gall de corral i dur un parell de factures a la mà pel clàssic; si jo... però tu més. Tranquils, homes, no es posin nerviosos que per la bona gestió que vostès fan estam disposats a pagar les putes, la neteja del cotxe, una televisió autonòmica a mida i el que faci falta.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris