cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
20°

Prunes d'Abianeh

L'amic conductor iranià sabia tots els camins del país. Era un gust anar amb ell, perquè sempre trobava el lloc inesperat que enriquia cada dia de viatge. També trobava el restaurant adient per tastar els bons plats del país. A restaurants de Teheran i d'Ispahan demanàrem un dels millors plats perses: el fesenjân, que és pollastre fet amb salsa de magrana i servit amb arròs. Ell, el conductor, se les sabia, totes. També hi havia vegades que les coses venien als ulls i al gust del viatger. Com quan a Qom, la ciutat més «integrista», el xofer no volgué sortir del cotxe. No hi feia res, ja que tot estava a la vista. Al voltant del recinte més sagrat de les mesquites estava ple de botigues que venien una mena de delicioses galetes fetes amb festucs. No tot eren restaurants i mesquites. Anant per carreteres del sud de Teheran, amb els llargs trajectes dins el desert, es ficà per una via secundària traçada en paral·lel a la llera d'un torrent. Era terra erma, excepte les vores del camí de l'aigua. Allà hi havia clapes de canyes, però també redols de terra cultivada com si fos un jardí. No quedava ni un metre quadrat sense arbre o planta que donàs el seu fruit. La verdor feia totes les voltes del torrent, i passava, sense aturar-se, per la vora del poble d'Abianeh.

Abianeh existia gràcies a l'intermitent pas de l'aigua. Fins i tot és possible que hi hagués redols, basses aturades, que no s'havien assecat del tot. Les cases seguien el rost del terreny que, com totes les coses, duia camí cap al riu. Les dones anaven amb mocador i faldes llargues, però sense el rigor de la capital. Els homes vestien camises blanques i calçons amples, com els que s'han vist a molts indrets de la Mediterrània. El conductor ho tenia massa vist, així que deixava que l'amic foraster se'n desfés tot sol. I era un plaer, saber-se foraster a un lloc on semblava que la gent no donava gens d'importància a aquestes menuderies. Una dona tenia obert el portal del pati que donava entrada a la casa i, o l'ombra d'una prunera, oferia prunes al visitant. Menjar-se les prunes amb la pell a Abianeh, allò era recobrar el títol d'un llibre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris