nubes rotas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Gautier a Sant Antoniet

Amb tantes galeries com hi ha a Palma, és un incert que un artista, per poc sòlida que sia l'obra que presenta, no pugui mostrar-la en un d'aquests locals. Però sempre hi ha casos especials, pintors que, per diverses circumstàncies, mostren la seva obra en llocs que funcionen al marge del comerç de la pintura. Són llocs on escassament acudeixen els crítics, sovint perquè no els avisa ningú. Així, una exposició pot engolir-la l'oblit, sense que una mínima referència recordi la seva celebració. És el que podria passar amb la mostra d'olis i aquarel·les que ofereix aquests dies, en el pati de Sant Antoniet, de Palma, el pintor francès François Guautier, un fill del 68 i de la consegüent recerca dels ecos de paradís temptejables en aquest món. Tot plegat, l'organització de l'exposició, la mateixa manera de penjar els quadres, el lloc on s'exposen, etc., té l'aire característic de qui ha après, en el decurs d'una experiència històrica, a menysprear el luxe i a veure-hi un obstacle per accedir a lo substancial. Els temes de Gautier no poden ser més tradicionals, paisatge, figura i natura morta. Naturalment, no vull ni puc -perquè no en sé- suplantar el crític, en aquesta nota. Simplement, volia cridar l'atenció sobre aquestes obres que es poden veure fins dissabte al pati de Sant Antoniet, perquè són, cadascuna, un petit prodigi de sensibilitat, de bon gust, d'actitud molt honesta i sincera davant la pintura. És clar que l'honestedat i la sinceritat no garanteixen la qualitat de l'obra, però hi poden afegir el batec de lo entranyable. És el que passa en aquestes obres, que no volen revolucionar la història de l'art, però que tampoc es resignen a ser un mer exercici cal·ligràfic, unes retxes escrites al dictat rigorós d'una qualsevulla acadèmia. Amb una fèrtil curiositat, Gautier s'acosta a les coses i les «mira», és a dir, fa un exercici físic i espiritual lamentablement perdut per alguns corrents torrencials de l'art actual -com tantes altres bones pràctiques artístiques sense les quals la història de l'art hauria estat una altra. D'altra banda, Gautier ha après algunes lliçons essencials, que aplica amb una esplèndida humilitat -la humilitat de qui sap que res no s'ha superat, que tota manera de l'art pot ser revisitada: així, les relectures. Tota la seva obra respira la serenor que només pot transmetre qui ha triat un camí després d'escoltar-se i no deixar-se eixordar pels altres. Hi ha dubtes i tempteigs, però ni una pinzellada postissa. Vull dir que, tot plegat, se surt del pati de sant Antoniet amb la confortant sensació que no se'ns ha intentat enganyar ni desorientar. La qual cosa és més del que es pot dir de moltes, pomposes exposicions.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris