nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
26°

Munar parla d'immigració

La primera errada d'apreciació, quan Maria Antònia Munar parla d'immigració, és prendre's el discurs com si fos una cosa seriosa. La solemnitat aparent de l'ocasió no ens ha de dur a esperar cap aportació important en el contingut, com tampoc no l'esperàvem de l'homilia de les noces de Felipe i Letizia. Algú que ha afirmat que els immigrants ens porten els flagells de l'analfabetisme i de les malalties infeccioses ja ha perdut el dret que les seves paraules sobre la qüestió siguin tengudes en compte com si fossin res d'assenyat. Maria Antònia Munar, tanmateix, ha decidit convertir aquest invent de la Diada de Mallorca en l'ocasió del seu sermó anual sobre la immigració. El discurs de la presidenta tanca, com un recordatori que el món és ple de perills, un programa de festes bucòlicament ple de gegants, esports tradicionals i música nostrada. D'un any a un altre, eleva o modera el to per parlar de la gent que ha arribat de fora, és de suposar que d'acord a càlculs de conveniència que als que no militam a Unió Mallorquina se'ns escapen.

Enguany ha tocat mostrar la cara amable, i provar la tecla de la invitació a integrar-se. Apreneu la nostra llengua i sereu dels nostres, posau el vostre esforç en la construcció d'un país del qual us deixarem formar part, ha dit la presidenta. Res de nou, però, en el missatge de fons: ho ha dit «en positiu» (que es diu ara), però no ha deixat de recordar que els immigrants són l'amenaça principal que pesa sobre aquestes entitats metafísiques que són les nostres senyes d'identitat.

No sé si ens posaríem d'acord sobre quina és l'essència identitària que hem heretat dels nostres avantpassats, però ben segur que entre les peces bàsiques del nostre ésser profund no hi deu haver ni les autopistes ni els camps de golf ni els parcs temàtics que els planificadors territorials del Consell s'entesten a multiplicar. «Siau qui sou», ens recorda la presidenta, convençuda que un paisatge de pells de color divers és una desfiguració de Mallorca més greu que un paisatge de grues i de finques sacrificades a l'asfalt.

Maria Antònia Munar ha convidat els immigrants a aprendre la nostra llengua i a treballar per aixecar una economia que mostra signes de crisi. És a dir: parlau en català i us deixarem fer feina aquí, passejant padrins i padrines, recollint patates, fregant saletes d'estar o col·locant totxos. El treball i la llengua us faran dignes. De les condicions laborals, legals o de cobertura sanitària, la presidenta no en va dir res: si l'objectiu és surar l'economia, res més lògic que oferir als immigrants la possibilitat d'oferir feina barata i precària. Aquest és el miracle econòmic del «poniente» d'Almeria, per exemple. Gràcies a la la suor dels externs, els que mai no hem deixat de «ser qui som» podrem seguir gaudint d'aquestes senyes d'identitats que són la segona residència, el tercer cotxe o el quart telèfon mòbil. Després podrem estar orgullosos de la nostra generositat integradora, i podrem continuar oferint als que s'han instal·lant a casa nostra les miques de la gran obra que els hem convidat, generosament, a construir per a nosaltres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris