nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

«Fotografia en blanc i negre»

Es repeteix la tendència, com ocorregué amb H. Potter, dintentar obligar els llibreters a esperar una data concreta per posar a la venda el nou fiasco de Dan Brown per al dia 17 de setembre, demà. A la mateixa hora a tot el món per a tot el món omplir el mateix calaix. Sempre en divendres i així donar la venda de dissabte i diumenge als grans magatzems. Volen que en un futur no molt llunyà el llibreter sigui l'únic botiguer al que serveixen un gènere i no l'hi deixen vendre (després d'haver-lo pagat) fins que es produeix la senyal, vergonyós. Estimats companys de gremi les normes són per a no complir-les, llàstima que llibre tan nefast no ajudi pas a transgredir-les. Però parlem de llibres, recordant-vos que a principis d'estiu l'editorial Documenta Balear engegava de bell nou el ritme de publicacions en la seva col·lecció de la guerra civil Poble a Poble amb Santanyí. Els tres fronts de C.M. Sbert, quasi al mateix temps que l'editorial Moll en la col·lecció Raixa presentava a cura del nebot de l'autor, Josep Suárez Ferrer, el llibre: Cartes d'un condemnat a mort. (1913-1939) d'Antoni Ferrer Tramunt, cartes als seus familiars en vísperes de ser assassinat pels feixistes. Escrits colpidors d'un home de 26 anys que es troba sense sortida davant la desfeta dels seus. En la mateixa ciutat on Dalí jugava (en els seus diaris de joventut) a fer de comunista de saló, anys més tard i sota el mateix cel aquest militant del POUM nascut a Llançà es resignava a «acceptar tot allò que el destí em tingui reservat». No us ho perdeu. El llibre és prologat per Toni Serra que sempre aporta noves dades i anècdotes de «la incivil». Envoltat de llibres històrics i ja al bessó de l'estiu apareixia un llibre força interessant en el qual és difícil destriar els límits entre la realitat i la ficció, però que es llegeix prenent part amb els protagonistes d'una mena de cant contra les guerres, sense caure en el pamflet; una novel·la de la que fàcilment en podria derivar una pel·lícula: Fotografia en blanc i negre de l'escriptor i professor Antoni Roca i Jerez que obtingué amb aquesta obra el XXIII premi de narrativa 25 d'abril Vila de Benissa 2003, publicat per Viena edicions. Toni Roca demostra en aquesta impactant història de lluita utòpica i deserció que la guerra civil com a gènere no s'esgota, ni s'ha conreat en totes les seves formes possibles. Un llibre diferent, sense ambigüitats; on a les conclusions, si escau, cada lector hi arribarà a la seva manera.

Continuant per un terreny tan pedregós com el del trenta-sis l'historiador Enrique Moradiellos respon a la farsa de Pío Moa amb un nou llibre editat per Península 1936. Los mitos de la guerra civi i en una faixa adverteix «contra las mentiras!».

Demà divendres i continuant poble a poble: Santanyí, Llançà, Rafalí... toca Bunyola amb la presentació que es farà al Teatre de la Casa de Cultura a les 20 hores del llibre de l'historiador Xavier Margais Guerra Civil a Bunyola. Amb la por al cos, l'acte el presentarà Miquel Duran. L'expectativa d'aquest llibre és gran. Tant l'autor com l'editorial són coneguts per la rigorositat en aquests tipus de treballs.

Mentre es va recuperant, de mica en mica, el més oblidat de la nostra història més recent esperam saber com acaba el capítol dels llibres de text. Els pares i consumidors no es poden deixar enganar tan vilment. Editors pugen el cost per poder fer creure que els grans magatzems fan un vint per cent quan en realitat s'embossen el mateix cada any. És fàcil d'explicar, els editors si es confirma el preu fix són els primers impulsors i beneficiats del canvi, és senzill; els grans magatzems no cobreixen bé el servei i a més a més veuen ràpidament abonades les seves devolucions (qui paga mana), quan per altra banda al llibreter o la botiga petita, els llibres de text que a final de campanya no es venen (ha d'anar més vius que els altres) quasi sempre se'ls ha de menjar, no hi ha abonament. Aquesta és la diferència que nota l'editor de text. El millor que pot fer el Govern Central és posar preu fix i per al proper curs, fer que el llibre de text sigui gratuït. Com el mobiliari de l'escola. Si no es cuida i s'espenya, es paga. Però si se'n té cura passa als alumnes següents. És una forma de començar aprenenent a respectar el que és de tots: el dret a l'ensenyament, a gaudir d'espais públics, d'enllumenat...

Àlex Volney, escriptor i llibreter

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris