nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Hemingway, 50 anys després del Nobel

Ernest Miller Hemingway va néixer el 21 de juliol de 1899 a Oak Hill (Illinois, EUA) i va morir el 2 de juliol de 1961, a ca seva, a Ketchum, suïcidat d'un tret d'escopeta de caça de dos canons. Fill de Clarence Hemingway, professor de música, sent de molt petit una atracció per Espanya i als 14 anys firma a la revista del col·legi articles amb el pseudònim Ernest de la Mancha. Deixa els estudis per dedicar-se al periodisme i entra en el diari Kansas City Star. Durant la guerra del 14 al 18 és mobilitzat i està a primera línia, en un servei d'ambulàncies francès i després amb la infanteria italiana, quan rep ferides de consideració. Es basa en els records del seu pas per l'hospital per escriure la novel·la Adéu a les armes (1929), que el situà en un primer rengle dins la seva generació, «la generació perduda», va dir Gertrude Stein, referint-se a ell, John Dos Passos i Francis Scott Fitzgerald, mentre vivien a París, als principis dels «feliços 20». Hemingway parla d'aquells anys, amb emoció i amor, en el seu llibre de memòries París era una festa, publicat a títol pòstum el 1964. Harold Bloom, el guru més influent, potser, del moment actual, inventor del celebèrrim «cànon» i guardonat amb el Premi Catalunya 2002 de la Generalitat, ha dit que Hemingway es manté viu en l'interès del lector d'avui sobretot pels seus relats. Dins aquest gènere, el velErnest excel·lí amb peces molt curtes, com Els assassins, d'unes cinc pàgines, i, molt especialment, Les neus del Kilimanjaro, ja una nouvelle d'uns cinquanta fulls. Sense oblidar La vida feliç de Francis Macomber i els relats d'infància protagonitzats per l'escriptor amb el seu pare. La tenacitat i l'ambició són dues característiques fonamentals dins la carrera de Hemingway, amb una anècdota que il·lustra aquestes qualitats. Durant un viatge en tren es va perdre el mecanoscrit del seu primer llibre de contes, que mai no fou trobat. L'escriptor, per comptes d'enfosar-se amb la pèrdua, afirmà que ho celebrava. Ara en podria fer un altre de molt millor. I efectivament, en poc temps enllestí les seves dues primeres publicacions: Tres històries i deu poemes (1923) i El nostre temps (1925). Tanmateix, la seva primera obra important fou la novel·la The sun also rise (1926), ben arbitràriament traduïda i coneguda com Fiesta, que arribà al cine protagonitzada per Ava Gardner, Tyrone Power i Errol Flynn. Juntament amb les narracions, aquesta novel·la forma part de la millor producció hemingwaiana. Na Fiona Campbelobserva que la trajectòria ascendent de treball d'aquest escriptor s'acabà amb el Nobel.

-El premi que ambicionava li arriba el 1954. I possiblement influí en el veredicte de l'Acadèmia Sueca El vell i el mar, de 1952, que li valgué el Premi Pulitzer. Amb aquesta obra arribà al cim del seu millor estil, però s'acabà.

-Certa. L'obra anterior, Més enllà del riu i sota els arbres, de 1950, denotava un cert cansament, una certa decadència.

-I pel que fa a les obres publicades pòstumament, si exceptuam les memòries de l'estada a París, no han aportat res de bo a la imatge que teníem del novel·lista.

-Com sempre passa, els articles periodístics, poemes i novel·les que han sortit després del seu suïcidi, no serveixen més que per aprofundir en la biografia de l'escriptor, però no aporten cap obra que superi les ja publicades.

-És com dius. No fan pujar el nivell mig, sinó que el baixen.

-Idò això. Només alimenten la curiositat de les rates de biblioteca.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris