cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Insularisme

Una de les raons que va provocar que l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears fos dels darrers a aprovar-se, durant la transició, fou la disputa insularista. La representació i el poder de cada illa dins el conjunt balear sempre és una qüestió polèmica. De fet, a nivell més genèric, podriem dir que qualsevol sistema que vol donar més protagonisme als territoris, tot matisant el criteri dels habitants, desferma més d'un conflicte. El model institucional que dibuixa l'Estatut no es troba ben definit, és un model obert ja que permet, segons la voluntat política del moment, un gran desenvolupament dels consells: la legislatura passada es va viure un procés de transferència, la present legislatura tot indica que viurem una aturada, i teòricament es podria viure una marxa enrera. Els consells representen la gran especificitat de les Illes Balears dins els òrgans de govern de l'estat autonòmic. Ara que tornam començar una època de repensament de la nostra norma jurídica de capçalera, segurament a nivell de disseny institucional s'haurà de tornar reflexionar sobre la representació de cada illa i sobre els consells. Personalment pens que caldria introduir tres modificacions bàsiques i debatre el retoc de l'article 24.6 de l'Estatut. La primera modificació bàsica aniria en el sentit d'evitar duplicitats administratives, les transferències als consells han de ser per àmbits materials sencers, que una part de benestar social sigui dels consells i una altra del Govern és una cosa que no s'ha de repetir, que alguns espais naturals els gestionin els consells i uns altres el Govern és un galimaties poc eficaç. Una segona modificació que s'hauria d'introduir són les llistes separades. Cada partit hauria de presentar una llista per al parlament i una llista per al respectiu consell. El sistema actual de renúncies i incompatibilitats ha donat lloc a autèntics jocs esperpèntics a efectes de col·locar persones del partit a càrrecs públics. A més de les dificultats per complir, a la vegada, amb els deures de diputat i conseller. Les coses si es poden fer bé, no tenen per què fer-se malament. La separació de llistes representa més transperència, més democràcia i més eficàcia i, en conseqüència, s'acabaran imposant per la força de la lògica. La tercera modificació aniria en el sentit d'atorgar la potestat reglamentària general als consells en aquelles matèries que tenguin transferides. L'Estatut actual atorga aquesta potestat al Govern, la qual cosa genera una situació ben curiosa: l'urbanisme és competència dels consells, però els reglaments sobre urbanismes són competència del Govern, ja es veu que això no té cap sentit. Finalment, cal repensar l'article 24.6 de l'Estatut. Aquest famós article és aquell que estableix que per aprovar els pressupostos, les lleis que afectin els consells insulars, i les modificacions de l'Estatut, és necessari que la majoria suficient s'assoleixi amb el vot favorable, computat de manera separada, dels parlamentaris que representin, si més no, dues illes diferents. Aquest precepte a més de ser una font de disputa interpretativa, s'ha demostrat que no té virtualitat. Encara que l'article, en principi, fos una garantia per a les illes menors, la realitat és que les majories al parlament s'han constituït per criteris partidistes i no per criteris territorials. Tot i això pens que aquesta norma s'hauria de mantenir només per a l'aprovació de lleis que afectin els consells insulars, perquè realment és aquí on té més sentit mantenir una certa ficció d'assegurança de l'autogovern aconseguit. I utilitz conscientment el mot ficció, perquè crec que si alguna cosa ens ha ensenyat l'experiència d'aquests darrers vint anys, és que els conflictes territorials si existeixen responen més a interessos de determinat partit que se vol aprofitar, via manipulació, d'un sentiment primari de pertinença a la pròpia illa, que a una latent desconfiança entre illes. Cada illa ja ha assolit un bon sostre d'autogovern, la construcció autonòmica no s'ha fet des de la confrontació entre illes, aquesta bagatge ens serveix per eliminar claúsules que si són utilitzades, ho són en frau de llei, és a dir, per finalitats diferents de les quals varen inspirar la norma.

Josep Melià Ques, missèr

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris