lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

Aquella mirada de V.

Ll. acaba de trobar en la bústia de correu electrònic una carpeta amb missatges que ella -Ll. només pot ser nom de dona, avui- mai no havia llegit. Trescava entre els arxius. Ves a sebre si cercava ara una fotografia vella. Les fotografies digitals, les que no pots tacar amb els dits bruts de formatge, no envelleixen, perquè una imatge no pot envelllir: allò que s'arruga és el món del voltant, i això les fa tornar, amb el temps, com d'un altre temps. Ves a sebre, dèiem, si cercava ara una fotografia de fa uns mesos, en l'ordinador, que no recordava exactament si duia el vestit blau o el conjunt marengo, aquella nit memorable -per no repetir indumentària- o la lletra d'una cançó o un conte o simplement navegava, però el cas és que ha trobat una carpeta amb correus electrònics que no havia llegit mai, encara que els missatges no es desen pel seu compte en una carpeta com a revisats si no te'ls mires i li dones l'ordre, a l'ordinador. I són allà, ordenats per data. Del primer d'octubre de 2002 al 3 de gener de l'any següent. Prou lluny com per haver-los oblidat. Tots del mateix remitent, un nom estranger. Podria ser un d'aquests noms que sovint t'ofereixen viagra o títols universitaris o companyia amb qui ostentar currículum, família o atributs físics -vivim en un món d'insatisfets permanents-, en el teu correu electrònic. D'aquests remitents que t'envien spam -correu porqueria, no desitjat, com diuen que són els fills a deshores. Però aquell V. havia estat real, pel que explicava en el primer correu. Ll. ha passat hores llegint i rellegint els missatges d'aquells quadrimestre fantasma, oblidat fins aleshores. O no viscut. I pensa que comença a recordar aquella mirada de V. La té guardada, de fet, en un dels missatges, la mirada de V. Una fotografia d'aquell individu que no recorda haver vist mai abans, però que documentalment ha tengut una història d'amor amb ella. Perquè els missatges que van del primer d'octubre de 2002 al 3 de gener de 2003 són, en tota regla, un afer romàntic digne de telenovel·la. I en haver llegit tots els correus -ha sentit de tot: s'ha excitat, ha rigut i ha acabat moquejant, les llàgrimes regalimant-li per les galtes i banyant-li les cuixes, que fa molta calor i es passeja amb roba interior- Ll. ha incorporat V. a la memòria. Van viure feliços i en secret una cyberhistòria, sense seqüeles físiques ni saliva compartida. I està clar que si hagués estat possible s'haurien trobat i s'haurien estimat i potser ara viurien plegats, però al·lot, aquestes coses no sempre surten, i si no pot ser, no pot ser.

Ll. avui vespre confessarà a les companyes que no aixeca el cap perquè fa devers un any i mig que ho van donar per impossible, amb en V. Un individu sensible que va conèixer xatejant, amb qui van connectar des del primer dia. Una connexió espiritual, saps?, brutal, tot i la distància. Llàstima que, quan no pot ser, no pot ser. Sort que vaig guardar els missatges.

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris