lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

Alquímia informàtica

Aquest estiu m'he passat una partida de dies ocupat en una tasca necessària i d'alt desgast intel·lectual, com és intentar traspassar a cd's documents que tenc guardats -i perduts- en disquets, un suport que era l'habitual d'ara fa uns anys, no gaires, i que ha esdevingut obsolet i anacrònic, fins el punt que ja comença a resultar difícil trobar disqueteres. L'alarma se'm va encendre quan una alumna em va entregar un treball en disquet i vaig haver de fer mans i mànigues per poder-lo llegir. Així que vaig decidir llençar els centenars de disquets que tenc, però abans calia repassar el seu contingut i guardar allò que pogués ser interessant. Cert és que amb dos cd's he resolt el problema, però començ a sospitar que aviat hauré de fer el mateix amb els arxius que tenc guardats en cd's, és a dir, hauré de dedicar algunes hores a canviar-ne el suport perquè l'actual ja haurà estat substituït per un altre. Tanmateix, la tasca no ha estat gaire dura perquè molts dels arxius que hi havia en els disquets corresponien a aplicacions que ja no funcionen sobre els ordinadors actuals i, per consegüent, no les podia llegir, o sigui que tot això que m'hauré estalviat. Mentre anava fent aquesta estimulant tasca, recordava que fa uns anys va ser notícia un projecte que pretenia crear un museu de la informàtica en el qual hi hagués, en perfecte estat de funcionament, un model de tots i cada un dels ordinadors, sistemes i programes que hi hagi hagut. El gran objectiu d'aquest museu seria poder garantir que qualsevol cosa que hagués estat escrita i guardada en suport digital pogués ser llegida, amb independència de la vigència del sistema i del maquinari per al qual havia estat elaborat. No he arribat a saber mai l'estat d'aquest projecte, encara que no em puc estar de pensar que és més inviable que una altra cosa. Millor, tot i que no gaire, és la situació d'un altre projecte faraònic, encara que lleugerament diferent, anomenat «The Wayback Machine», que té per objectiu fer un arxiu del web, la qual cosa realitza fent visites periòdiques als webs, dels quals guarda una còpia amb la data de la visita. Val a dir que amb els webs dinàmics, que canvien el seu contingut cada dia, com el d'aquest Diari, el resultat és més aviat pobre ja que, per exemple, només guarda 48 edicions digitals de tota la història del Diari i, encara, les guarda malament, com és ben fàcil de comprovar.

Per altra banda, aquests dies ha estat notícia l'anunci d'un altre projecte faraònic, més encara que els esmentats, ja que si arriba a funcionar farà innecessari el primer, el del museu de màquines funcionant. Segons que varen anunciar dilluns passat els directius de l'empresa Transitive Corp. -situada a Los Gatos, Califòrnia- han posat a la venda un programari, de nom QuickTransit, que permet emular qualsevol sistema i executar qualsevol programa informàtic en múltiples plataformes de maquinari. La qual cosa vol dir, en essència, que si un hom té aquest programari i un ordinador, amb un processador raonablement vigent, aleshores podrà fer anar -executar- qualsevol programa, joc o el que sigui. Dit altrament, els de Transitive Corp. acaben d'anunciar que han aconseguit -o estan avançant força en el camí d'aconseguir- la pedra filosofal de la informàtica, ja que el seu programari permetria executar qualsevol programa en qualsevol màquina. De moment, diuen, el programari QuickTransit està orientat essencialment a aquelles empreses que fan programes i jocs, ja que els facilitaria l'adaptació dels seus productes a totes les plataformes, però res no els impedeix pensar a arribar a comercialitzar el seu producte per a usuaris particulars, els quals podrien migrar sense gaires complicacions d'una plataforma informàtica a una altra. Tanmateix l'ús de QuickTransit per recuperar programes que estaven pensats per a sistemes obsolets podria topar fàcilment amb la Digital Milenium Copyright Act, com els acaba de passar a un fabricant de comandaments a distància de portes de garatge, que s'ha vist demandat per una empresa rival que considerava una violació d'aquesta llei el fet que els comandaments d'un altre fabricant obrissin també les seves portes. De moment els jutges han donat la raó als demandats, però així com estan les coses, pot arribar ser il·legal fer qualsevol sistema que serveixi per guardar la memòria de tot allò que està només en suports digitals. Paradoxes de la nostra era.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris