cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Diada de Catalunya

La Diada de Catalunya és un exemple impressionant de la perseverança d'un poble. Ara fa quasi tres segles Barcelona va ser brutalment bombardejada i els seus ciutadans patiren una repressió esfereïdora. Semblava que els esborrarien del mapa. Però aquí són tossuts i valents, defensant la seva pàtria i fent-se valer tant en el conjunt de l'Estat espanyol i a escala internacional. Pens que els balears -que hem avançat molt també en aquest aspecte- hem d'aprendre d'ells. Als catalans, com a nosaltres, ningú no els ha regalat res. Al contrari, el centralisme els ha fet la gitza sempre que ha pogut. Però ara veim què passa a Madrid: el Govern central estudia la reforma dels Estatuts d'autonomia i la transformació de l'Estat cap a formes cada cop més federalistes. Seria això possible sense l'exemple de Catalunya? Des del 1980, s'han convertit en el mirall de com funciona un autogovern. El 1985 estaven quinze punts per sota de la mitjana europea. Ara ja la superen. El 1975 la llengua catalana era minoritàia al Principat (només la parlava un 48% de la població). Ara és hegemònica des de les aules als nivells d'audiència de ràdio i televisió. Parlar en català s'ha convertit en un orgull per als Hernández, Pérez i Martínez, immigrants o fills d'immigrants, que varen haver de deixar les seves d'origen fugint de la fam i l'opressió i que ara són ciutdans de primera categoria. I què dir dels escriptors, artistes i professionals catalans? Sempre a l'avantguarda.

Per això mai no entendré l'anticatalanisme tancat i curt que encara existeix a Mallorca avui en dia. Què vol aquesta gent que intenta posar un mur d'odi i ignorància entre el Principat i nosaltres? Són els mateixos que els cau la bava davant el centralisme, que sempre ens ha sotmès a la ignorància.

Per això, sempre m'emocionaré escoltant «Els Segadors» l'11 de Setembre.

Pau Solivellas. Palma.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris