nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

Cafè a un preu més just

Algunes de les empreses més grans que fabriquen i venen cafè han signat un acord que diuen que serà bo pels pagesos que en cultiven. Nestle, Kraft, Tchibo i Sara Lee han acordat establir unes condicions mínimes per als productors que els venen cafè, per assegurar, per exemple, que els menors d'edat no són explotats en la recollida del cultiu. L'acord que han adoptat tambe pretén eliminar totes les condicions de treball que s'assemblin a l'esclavitud. Generosos. Potser eliminin una altra clapa del que resulta ser una pràctica molt estesa en els països pobres, per molt que ens creguem que l'esclavitud va ser abolida fa més de cent anys. En prendre el cafè, se suposa, beurem mes tranquils. La iniciativa, si més no, els compon una mica la imatge, després que hagin estat criticats en els darrers anys per aprofitar-se d'una demanda creixent per cafè a occident mentre els preus que es paguen als pagesos de països pobres baixa i baixa. El preu del cafè, el preu que es paga per comprar-ne cent tones en els països productors, va baixar al seu punt més baix en trenta anys el 2002. En dos anys gairebé no s'ha recuperat. Tenint en compte que als països rics es consumeix cada vegada més cafè, podria haver estat una oportunitat per transferir una mica dels beneficis d'aquesta moda cap als països més desfavorits. Però no ha estat així. La producció ha augmentat tant, i s'ha invertit tant en nous cultius, que la collita cada any ha excedit la demanda, i els preus per tant s'han enfonsat. L'acord per començar a exigir unes mínimes garanties per als treballadors de camp i en les fàbriques del tercer món afecta Brasil, Vietnam, els països centro-americans, Kenya, Indonèsia i Colòmbia.

La idea del comerç just, segons el qual una part important dels beneficis que generen els productes ha de ser pels qui més despeses tenen, és a dir, els productors, encara és molt verd. Tot indici, com aquest de la Nestle i altres, que no estan del tot oposats al concepte, és una passa cap allà on cal anar. L'únic ridícul del cas és que la passa, per a conglomerats multinacionals com aquests, és tan petita comparat amb les possibilitats que tenen per millorar la vida dels primers productors.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris