algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Fer diferències

Som dels que se'ls mou el budellam cada vegada que veig escrit o escolt per la ràdio que un grup armat, en aquests moments principalment iraquià, ha executat un ostatge. Sé que el diccionari permet aquesta utilització, perquè s'executen ordres, amenaces, desigs i, fins i tot, peces musicals. Però, m'agradaria que en ellenguatge corrent -i els mitjans feim llenguatge corrent- es reservàs aquesta paraula, referida a matar un ésser humà, per a quan existeix un manament judicial pel mig. No és que em sembli justa la pena de mort, ni pròpia d'una ètica universal emanada dels Drets Humans, però encara hi hauria d'haver distàncies entre una condemna sorgida d'un tribunal amb garanties legals que el simple resultat de la revenja, la coacció, l'exemplaritat o el xantatge. Si els que creim en la preeminència de l'Estat de Dret no feim aquestes diferències, no ens ha de sorprendre si qui du un cinturó a punt d'esclatar en un autobús ple de civils es considera mogut pel dret. La Declaració dels Drets Humans assegura la presumpció d'innocència, l'assistència lletrada i tot allò que configura un judici el més just possible. L'assassinat d'ostatges ni per casualitat segueix qualsevol procés que pogués considerar-se judici just. Per això, encara que sigui en un diccionari reduït a la didàctica de les paraules, una cosa haurien de ser les execucions i una altra els assassinats. Si volem fer diferències, és clar (deixam el debat sobre els assassinats legals per a un altre dia).

A partir de demà, a la majoria dels estats dels EUA es podran tornar a comprar fusells d'assalt sense massa entrebancs. Hauran passat els 10 anys de termini d'una llei provisional que decretà un temps de moratòria en el lliure accés a tot tipus d'arma, incloses les de guerra, se suposa que per avaluar-ne els resultats i prendre'n, després, les oportunes decisions. Però som a menys de dos mesos de les eleccions presidencials i prendre decisions no sembla rendible per a cap dels dos grans partits: en la nebulosa de la indecisió hi creuen tenir millor conradís de vot. Així que armes pròpies dels exèrcits tornaran a ser a l'abast d'una ciutadania amb les pors ben adobades. Aquí se'm fa més difícil mantenir les diferències i no em surt del raonament que es pugui defensar el dret d'un nord-americà a tenir un kalashnikov, per si ha de defensar ca seva (segons els apologistes de la feixista Associació Nacional del Rifle) mentre aquesta mateixa arma defineix com a criminal l'iraquià que la té amb la mateixa declarada finalitat. Supòs que per a fer aquestes diferències s'ha d'apel·lar a la «superioritat mora» d'uns sobre els altres i basar-la en creences de divines revelacions sobre la tasca de cadascú a la Terra. Si persisteixen a ser assistits per drets que a altres se'ls neguen (i que per a mi no existeixen), en contra dels budells i creences hauré d'acceptar que un soldat USA decapitat és un executat i em situaré a l'altre costat del que pensava que era la civilització.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris