cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

UM la torna al PSM

A tres dies del seu dia festiu, que avui celebra, Maria Antònia Munar, o sigui UM, ha tornat la clatellada al PSM. La de les eleccions europees. Allò d'impedir-li fer part de la coalició PNV-CiU-BNG. Va ser dijous quan dugué a Palma al senador de CiU Carles Gasòliba -aquell mateix que solia passejar-se del bracet dels dirigents del PSM fins no fa gaire- perquè digués, a la seu d'UM, que l'exclusió dels nacionalistes de centre de la coalició europea va ser un error que no s'ha de repetir. Munar, tota displicent, afegí poc més o manco que a veure si n'apreneu, al·lotets, que amb els meus vots ara tendríeu el diputat que no teniu. L'anècdota no mereixeria massa més comentari, excepte constatar per enèsima vegada el gust de la vertadera presidenta per la subtil i freda venjança, si no fos perquè la parròquia nacionalista, sobretot la del PSM en vistes al seu congrés, està apassionada en el debat de si el nacionalisme ha d'anar junt a les futures eleccions o no. Un debat que es produeix sense que els dirigents d'UM, ni directament ni indirectament, s'hi hagin vist obligats a participar. Ells ja debateren abans de les eleccions europees. Després, és com si se n'haguessin sentit alliberats.

Ja es coneix que en pensen els tres grups pessemeros, sobre UM. Els oficialistes no la poden veure ni en pintura, seguint la tradició, i l'acusen de tots els mals possibles. Els renovadors voldrien pactar amb ella en un futur indeterminat, si bé com a primera passa esperen guanyar perquè els díscols d'UM es passin al seu PSM renovat, la qual cosa seria, per cert, una estranya manera de tendir ponts cap a la venjativa Munar. I els crítics, doncs no queda gens clar, però pareixen optar més per ERC -partit al qual cataloguen com el seu «germà», estranyament tractant-se de qui els vol liquidar: deuen ser masoquistes -que no per UM, si bé tampoc no semblen tancar-li la porta. Dit d'altra manera: en el congrés del PSM, a més de decidir -si és que ho decideixen- què fan en relació a EU i a ERC, sobrevolarà la, segons els casos i les circumstàncies, bèstia negra, objecte del desig i, sempre i per a tots, envejada UM. Perquè UM és per al PSM les tres coses al mateix temps: només fa quatre anys una part molt important dels delegats pessemeros en el congrés d'aleshores aplaudiren amb ganes a na Munar, quan ara la torrarien a la brasa i lentament, si poguessin.

Dos dels tres grups del PSM, en fi, es plantegen la possibilitat d'obrir-se a convergències nacionalistes, sempre que els que s'hi apuntin tenguin clar que el liderat ha de ser pel PSM. I aquí, en el liderat, és per on aquest espès silenci d'UM, en el debat nacionalista, pot significar quelcom important. Més encara si se li ajunta la posada en escena de la reunió d'aquesta setmana entre Munar i Gasòliba, a la seu d'UM, com a míssil enviat cap el PSM. Fa l'efecte que la direcció nacionalista de dreta se sent bastant al marge de les cabòries sobre la hipòtesi de qui lideraria el mític espai nacionalista comú que mai no se concretarà. Segurament perquè no va amb ella. Perquè el futur d'UM, a pesar d'allò que cíclicament diuen els seus dirigents quan els convé posar nerviosos als del PSM, pareix allunyar-se cada vegada més de la possibilitat, i suposant que aquesta existí en qualque ocasió, de convergir amb els altres partits nacionalistes. Si un cas, probablement pensin que haurien de ser els altres els que demanassin convergir amb UM. Al cap i a la fi és UM el líder en vots en el nacionalisme a Mallorca. I com que si s'arriba a plantejar seriosament, que no ho pareix, parlar d'aliances, seria per a les autonòmiques, i com que aquestes són eleccions que es fan per circumscripció de cada illa i no del conjunt balear (tot i ser diputats al Parlament únic), doncs està clar qui deu trobar UM que hauria de manar en la hipotètica coalició nacionalista mallorquina. I també està bastant clar què en pensarien, i dirien, els del PSM si arribàs el cas.

Tot fa pensar, en fi, que els d'UM seguiran fent camí pel seu costat. I essent, com són, el partit nacionalista més votat a Mallorca, la veritat és que resulta un tant tragicòmic sentir i veure el PSM discutint sobre diferències de matís en relació a una futura gran convergència nacionalista que ells voldrien liderar, quan qui és el partit amb més vots en el nacionalisme mallorquí ni es molesta en parlar-ne. Un silenci que, junt a la fina estocada florentina de dijous, diu molt sobre què en deu pensar UM sobre el particular.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris