cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Festa al Cabritage

Anaven ben enfeinats preparant la festa. Bé, no molt enfeinats perquè dedicaven més temps a xerrar, intercanviar-se les ulleres de sol (últim model, ben segur!), que a allò que tenien encomanat. Amb la calor i la calma de la terra, tot anava xino xano. Les palmeres es balancejaven suaument i les xicrandes, que al país sempre són primerenques, omplien el cel i la terra de blavors. Dins la piscina hi havia un grapat de gent que es passaven hores en remull. La veritat és que hi feia bon estar, amb el sol ja calent de mitjans del mes de març. I l'aigua, netíssima, era una incitació a la capbussada. A l'extrem amb més fons, un encarregat amb un xiulet a la boca controlava perquè no hi hagués desgràcies. Abans Helwan era un barri residencial d'El Caire. Allà cada estiu hi anava, qui tenia possibles, a fruir les aigües termals del Cabritage. Tot canvià quan s'hi instal·laren les fàbriques de ciment i altres indústries que aconseguiren convertir l'indret en una ciutat dormitori. La pols enlairada fa un tel dins l'aire que amb massa freqüència embruta un cel que, originàriament, era molt clar. El metro, que fa el trajecte entre El Marg i Helwan, sempre va ple d'estudiants juganers aferrats al mòbil. Ells i elles amb mirades inquietes. I homes concentrats en la lectura d'un Alcorà de butxaca. Els estudiants s'aturen a l'estació de la universitat, la resta de viatgers normalment no baixa fins al final de la línia.

A la piscina del Cabritage hi van els desenfeinats que es puguin pagar les cinc lliures que costa l'entrada. Els divendres s'hi reuneix molta més gent, perquè aquest dia de la setmana no es treballa i és possible fer un respir. A la tarda posen música, i quan els joves han escampat un poc les al·lotes es tiren vestides a l'aigua.

Aquell dia un fotògraf es passejava amb un cocodril inflable tot esperant que algun matrimoni volgués retratar el seu fill petit. Quan els joves de les ulleres tingueren la paradeta muntada, i els de la sonorització havien aconseguit que la música sonàs tan escardada que trepanava les orelles -això ho dominaven-, llavors va començar la festa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris