algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Demòcrates i assassins

A finals del segle passat terroristes palestins reconeixien el seu error en haver segrestat una quinzena d'infants israelians. Als terroristes els sorprengué la superioritat de l'odi de l'estat d'Israel cap a ells, davant del valor de la vida d'aquells petits innocents. Tots moriren. Tres dècades després la barbàrie a Ossètia ens demostra com de tots sols ens trobam en aquest món, els humans de veritat. La política d'alguns països la regeixen els animals de pitjor pelatge en cada lloc. Davant el fonamentalisme i les diferents cares del feixisme (de dreta i d'esquerra), per naturalesa; la resta de mortals som eternament dèbils. Les criatures innocents constitueixen el blanc i són els assassins de sempre els que troben justificacions polítiques a cada bàndol. Cap causa pot justificar res semblant. Els assassins «txetxens» responen (amb la mort de persones alienes al conflicte) les violacions i assassinats que les tropes russes perpetren al Caucas. Els llibres sobre el tema han arribat a sortir a compta gotes, amenaçats com estan els periodistes russos que cobreixen la zona. Segrestos i tràfic d'òrgans a dues bandes. Una espiral de terror que sembla es visualitzi en els nens i nenes morts en el marc d'un principi de curs que no arribarà mai. Sigui on sigui la causa i el lloc geogràfic d'un conflicte, quan s'arriba a utilitzar als infants per a la lluita política, assistim al fracàs més gran de la vida. Volen abolir un futur que no els pertany.

Tarats per l'odi agafen protagonisme al món personatges sinistres que troben el caldo de cultiu en els actuals dirigents d'un món occidental desencaixat en el seu paper. Aquest trist panorama mundial al que assistim seria impensable que s'hagués produït sense l'ajuda desinteressada de certs polítics temeraris, avesats a apagar el foc amb benzina robada.

Berlusconi, Aznar, Putin, Mashadof, Bush, Sharon, Saddam, Blair, Gadafis i tota la pesca. Entre ells, a més, encara hi ha qui es creu jugar un paper semblant al de Churchill o Degaulle, per xapar-se el cul històricament parlant, si no fos per les víctimes que deixen al seu maleït camí.

Així com em causa menyspreu el que posa un artefacte en un quarter de la guàrdia civil on hi dormen famílies senceres (amb nens), en zones turístiques, en un avió, en un tren; els paramilitars txetxens o russos que fan de les seves i sumeixen en el dolor a milers de famílies de forma irreversible, molt a petita escala em produeix un fàstic proporcional, tot aquell que menysprea la vida dels altres i a més a més la vida que comença per als altres. Ningú té dret a mesclar, mai de mai, els infants en política i ho hem vist fer a dreta i esquerra. Ningú té dret com es produí el curs passat, a ficar en polèmiques (duites a terme per periodistes de pacotilla) els nens d'una escola com la de Son Sardina. Tampoc s'hauria de permetre que l'ultradreta sovint cobreixi d'insults i amenacés la façana de l'escola de Mata de Jonc a Son Espanyolet.

La política és una manera o un art pacífic d'organitzar la vida, quan es fa bé. Sempre he cregut que el món es separa en dos tipus de persones: les que respecten, estimen i coneixen el valor de la vida d'un nen, i les que no. Les primeres tant se val si són de dreta, esquerra o centre. Basques, catalanes, gallegues o castellanes, per posar un exemple més nostre. El que importa de veritat és que en aquest primer grup de gent per molta rivalitat que existesqui, mai no passarà res. Ara bé, hi ha un segon grup que avui si no és majoritari, hi està ben a prop. En aquest, trobam fàcilment a cada banda, els il·luminats de torn que argumentaran que tanta tolerància i bon rotllo mai no farà avançar el País. Que es foti el país si el que avança és la societat. Aquests darrers cerquen complir els objectius costi el que costi. En una de les seves obres, no record quina, el geni empordanès S. Dalí confessa obertament que no li agraden gens els nens. És fàcil arribar a la conclusió que només una persona així estèticament parlant, potser capaç de canviar en tan poc temps l'admiració que sent per Stalin i els boltxevics per la devoció a Hitler i Franco, sense moure's del mateix lloc.

D'il·luminats n'hi ha sempre a cada bàndol. Els veritables llocs on es viu en democràcia són aquells on de forma contundent s'aconsegueix fotre'ls fora.

Àlex Volney, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris