nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
23°

El poder de l'ego (i 2)

Com dèiem, l'ego és aquella crosta de brutícia que amaga el nin net d'esperit que tots passejam, uns més amunt, d'altres més avall. L'ego és producte d'aferrar-se només al passat i al futur. El seu gruix està en relació directa als moments de present que ens és capaç de robar. Aquest instant, l'ara, li fa tanta por perquè en la bellesa del present viscut en tota la seva intensitat és on pot trobar bons pensaments i, fins i tot, felicitat. L'ego no vol oblidar. S'aferra als mals moments i els mos recorda perquè l'acompanyem en el seu viatge cap al malestar. L'ego vol viure ancorat al demà perquè avui continuem insatisfets, amb ànsies de tenir, de guanyar, enamorats dels doblers, d'allò que és tan poca cosa que només ho pots tenir si ho pots pagar. L'ego no vol que deixem de pensar i que la verborrea interior ens inundi per complet. Vol que recordem quin és l'amic que no ens ha telefonat; la festa a la que no ens han convidat; comentaris que ens ha fet mal; vol que cridem l'atenció, que siguem admirats per la superfície; vol que enamorem jovenetes per esquivar el pas dels anys; vol que pensem que la parella ha mirat qualcú amb ulls de desig i que embogim de gelosia; ens vol inferiors, convençuts que no som prou importants i que la vida és per escalar, ser reconegut com «qualcú», fins i tot envejat; si estam de vacances vol que ens posem a pensar en la tornada al treball o que farem en les vacances de l'any que ve; si vivim en un pis vol una casa; si vivim en una casa vol una piscina; si tenim una piscina vol anar a una urbanització de luxe; si tenim un hotel en vol dos, tres... sempre vol més que l'ego del de més a dalt. L'ego és un petit monstre que només sap viure en secret, amagat, xuclant pesta de futur i passat. Curiosament, per fer-lo desaparèixer no se l'ha d'intentar desconnectar. L'ego vol lluita, enfrontament intern, perquè és la gasolina que el fa funcionar. Anar contra ell no funciona. Per destruir-lo se l'ha d'escoltar, observar-lo, descobrir-lo intentant emmaranyar la nostre ment i, en conseqüència, el nostre cor. Veure com de ridícul pot arribar a ser el seu absurd funcionament. I seguir en aquesta tasca durant mesos, durant anys. Seria presumptuós, digne de l'ego, pensar que en un parell de dies podem enterrar la feina d'anys. Escoltar-lo i descobrir la seva irracionalitat és l'única arma. Això i viure el present és el secret que des de fa milers d'anys il·lumina a milions d'èssers provocant-los onades d'immensa felicitat. «El poder del ahora», «El cavaller de l'armadura rovellada» o «El camino del Tao» són autèntics manuals on tot això està molt més ben explicat que en aquest article. En el cas de «El poder del ahora», d'Edhar Tolle, haureu de perdonar-li qualque parida grossa (o això em va semblar), però la resta s'hauria d'explicar a les escoles. Llavors tal volta el món seria millor. Per ventura està canviant...

Miquel Piris, periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris