nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Pintors mallorquins

Isabel Coll, historiadora de l'art adscrita a la Universitat de Barcelona, va fer una conferència a Palma, concretament en el Baluard, en la qual va manifestar una actitud vindicativa de la pintura illenca moderna, tot traçant paral·lelismes amb artistes i moviments continentals, francesos i italians especialment. De fet, ens venia a proposar que anem perdent complexos enrobustits per alguns estereotips historiogràfics, com serien ara la procedència exclusivament forània dels moviments de sintonització de la nostra pintura amb els corrents internacionals. En línies generals, aquesta és també la tesi subjacent de l'estudi de Miquel Alenyà Fuster, La pintura moderna a Mallorca (1830-1870), editat (1995) per l'Ajuntament de Palma.

Sovint, la pintura mallorquina moderna ha estat viscuda de manera pendular, des del xovinisme més carrincló fins al menyspreu provincià disfressat de cosmopolitisme. Hi ha moltes coses que s'arreglen amb sentit comú, però el sentit comú es nodreix, també, del coneixement, de l'estudi. No és hora de fer retrets a ningú, però hi ha un dèficit d'estudis de la nostra pintura que a hores d'ara s'hauria d'haver eixugat, si més no en els seus basaments principals. La quantitat de gent que ha estudiat història de l'art en aquest país no ajuda a explicar les llacunes historiogràfiques que patim. Al capdavall, serien persones com José María Pardo les que han contribuït de manera més eficient a donar visibilitat en el panorama. Els seus catàlegs raonats de Bernareggi, Antoni Gelabert i Antoni Fuster (aquest, en la darrera etapa d'elaboració), a més d'una partida d'estudis -recordem el de Blanes Viale- sobre altres pintors, no poden ser oblidats en cap moment en parlar de la pintura moderna del nostre país. (Per cert, que Isabel Coll, demanava catàlegs raonats d'Anckermann, Blanes Viale i Antoni Gelebart, i per ventura el seu departament hauria d'obtenir el d'aquest darrer pintor per poder impulsar des d'allà el coneixement de la seva obra.) La referència a José María Pardo no pretén obviar ni infravalorar estudis d'altres persones -qui tendria autoritat per fer-ho?-, però sí plantejar algunes preguntes sobre l'estat de la qüestió. En fi, la professora Isabel Coll va poder afegir una veu autoritzada a la necessitat de reubicar la pintura mallorquina moderna, i la seva presència en es Baluard va significar una passa de cap a aquesta tasca. Lamentablement, encara hi ha, entre nosaltres, massa gent sorda i insensible a les necessitats més elementals de la nostra cultura.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris