cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
22°

La solitud de Nùgoro

Darrers dies de juliol. Fa calor a la plaça del poble. Allò encara té alguna cosa de ben comunitari. Una colla de joves beuen cervesa d'una sola botella, on n'hi deu caber un litre, diríem a primera vista. Hi ha molta gent pel carrer perquè estan de festa major. Al final de la placeta, una església completament blanca, molt humil i senzilla, ens marca el centre neuràlgic de la població. Darrera la placeta, una mena de coliseu en petit acull un seguit d'actuacions musicals. Primer una al·lota amb una veu magnífica. Després, un grup de rock. Finalment, una actuació de tenors, d'aquells que canten «a capel·la». El text de totes les cançons és en «sa limba« (la llengua, la llengua per excel·lència, és a dir, el sard).

Hem tengut la sort d'anar a parar a la festa major d'Oliena, a tocar de Nùgoro, dins la zona de tot Sardenya on la llengua pròpia presenta una major vitalitat. Ho havíem pogut comprovar abans, en registrar-nos a l'hotel, en sentir que el recepcionista i una senyora que parava per allí parlaven en aquesta llengua. O en veure algun cartell recomanant-nos d'usar el sard i de no deixar-lo de banda. Campanyes a favor de «sa limba», que ens recorden alguna cosa de la nostra part del món més acostada.

Aquella zona de Sardenya, la zona muntanyosa i interior, constitueix una mena d'oasi de cultura sarda, enterrada en un mar de cultura italiana, que es troba per tot el voltant, i, molt especialment, a les zones costaneres. Només a l'Alguer, de parla catalana, una llengua diferent de l'omnipresent italià hi té alguna presència. Potser la revifalla del català de l'Alguer vendrà per la facilitat de comunicacions amb el Principat de Catalunya. Des de fa un temps, la companyia Ryan Air té vols directes entre Girona i l'Alguer, i això ha fet augmentar considerablement l'afluència de catalans a terres alguereses.

A Catalunya nord s'ha produït un fenomen semblant al que ara podem observar a l'Alguer: l'intercanvi amb el sud ha revifat l'ús de la llengua catalana, i també la consciència de la dignitat d'aquesta llengua.

La resta de la costa sarda, emperò, presenta un ús molt i molt majoritari de la llengua italiana. Sardenya és una regió autònoma dins la unitarista Itàlia, amb parlament i govern propis. Però, en canvi, la llengua sarda no hi és oficial. L'autonomia sarda funciona en la llengua oficial de l'estat: l'italià. Una disfunció d'aquestes característiques seria bastant impensable a la nostra part del món, però les realitats són moltes i diverses. Un dels problemes que hi ha hagut de cara a l'oficialitat del sard ha estat la manca de codificació lingüística. Veient el drama de la llengua sarda podem entendre i valorar encara més el paper magnífic que va fer Pompeu Fabra durant les primeres dècades del segle passat. Fabra era la bèstia negra dels espanyolistes, perquè, teòricament, s'«inventava» una llengua inexistent. Fabra s'inventava nogensmenys que el català estàndard, comú, unificat, apte, entre d'altres coses, per a l'oficialitat lingüística.

A Sardenya, el sard estàndard, comú, apte per a l'oficialitat lingüística s'està codificant ara mateix, a redòs de la Universitat de Ngoro. No crec que a Sàsser o a Càller la cosa desperti grans passions. Però sí que em permetria de vaticinar que, quan el sard estigui codificat, sortiran els italianets de torn queixant-se que allò no té res a veure amb el sard «pur» i «autèntic» que es parla a les muntanyes; que la llengua codificada és «artificial» i que, més o menys, ha estat inventada perquè els sards se separin encara més d'Itàlia.

Però, mentre l'acadèmia no ha codificat la llengua ni la política l'ha oficialitzada, la gent la parla, desimboltament, pels carrers d'Oliena; els artistes hi fan les seues composicions i hi ha un poble que la viu i que hi viu, que la usa com a mitjà habitual de comunicació i que, per damunt d'oficialitats i d'altres històries, la té com a pròpia. Qui els pot garantir els drets lingüístics -que tothom té, perquè són universals-, encara que l'Estat italià no els hagi reconegut?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris