nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Reformes estatutàries «light»

El diari prosocialista de Madrid El País publicava divendres passat una pàgina sencera, a càrrec d'un redactor molt ben connectat amb el PSOE, i per tant ara amb bona relació amb les altes instàncies del govern de Zapatero, a la qual s'informava que a partir d'aquesta setmana el president anirà informant els caps dels grups parlamentaris dels marges de les reformes estatutàries. Segons l'autor de la informació, el Govern ZP no pretén augmentar competències, «perquè els marges per fer-ho són gairebé inapreciables», sinó que les reformes simplement assegurin un millor funcionament de les relacions institucionals entre governs autonòmics i el nacional. Amb totes les reserves que calgui posar-hi, la informació dóna sentit al que feien ensumar les declaracions dels darrers mesos. Que de reformes a fons dels estatuts no n'hi haurà, que la reforma constitucional no suposarà cap canvi de fons del model territorial i que, tot plegat, condueix a una simple reestructuració funcional d'allò existent per assegurar que no grinyolin les relacions entre les institucions autonòmiques i nacionals.

Si es confirma la informació avançada, i en fa pinta que així serà, el que voldrà imposar el Govern de ZP no serà poc. Ara, no serà ni remotament el que molts pretenien veure. Seria lògic que fos com el diari citat augura. Està en sintonia amb les propostes del PSOE basc, en relació a la reforma del seu Estatut i com a dic de contenció davant del sector independentista del PNB, per donar una pista d'aterratge als nacionalistes raonables. Fins i tot si de les sempre barroques i florides declaracions de Pasqual Maragall se n'extreu la substància, se veu que aquesta és coincident amb el que el redactor d'El País assegurava que passarà. El govern central podrà cedir la gestió de competències seves a, per exemple, Andalusia, Catalunya, Galícia i País Basc, fins i tot alguns serveis nacionals seran desplaçats físicament a la perifèria, però en cap cas cedirà la «propietat», això és la sobirania, de cap àrea de competència. Seran cessions, en algun cas, de considerable pes simbòlic, però sense substància que alteri l'actual marc polític i jurídic espanyol.

Aquesta informació, per altra banda i ja a efectes regionals, quadra també amb les declaracions, certament estranyes a priori, que des del PP i el PSOE s'han pogut sentir envers la possible reforma estatutària balear, des que se'n començà a parlar. Perquè era molt rar que els socialistes, per boca de Francina Armengol, diguessin, com ha dit ella en dues ocasions en el Parlament, que tot i que no es neguen a parlar de res, estan només per tres noves menors competències, per a l'Estatut; quan fa no res demanaven la lluna. Al mateix temps, inopinadament, el PP se'ns convertí en l'abanderat de l'autonomisme, fins i tot del sobiranisme (si «Balears té els mateixos drets que Catalunya», i a Catalunya ERC, IC i part del PSOE estaven per segones transicions i per tant per adquirir, en graus diversos segons el partit que ho demanàs, certa capacitat de sobirania, doncs el PP balear s'havia transmutat en sobiranista), quan feia uns pocs mesos combatia tot això.

Si el que publicava el diari es converteix en realitat tot quadraria, allà on no pareixia quadrar res. Perquè així el PSOE nacional trobaria l'equidistància entre l'immobilisme autonomista que ha caracteritzat fins ara el PP i el nacionalisme disgregador català i basc, que és l'àmbit ideològic i polític en què un partit espanyol de centreesquerra, com és el PSOE, és lògic que estigui. Al mateix temps, a Balears també encaixaria amb un PP que serveix l'estratègia d'oposició del seu referent general al govern ZP, i alhora vol fer aquí la pinça amb els nacionalistes contra el PSOE. A la vegada que s'avendria perfectament amb un PSOE illenc que sap que s'ha d'oblidar del seu passat reivindicador de l'autogovern, que va caracteritzar els anys de l'alegria (1999-2003), perquè la seva seu central ja en té prou, d'aquests maldecaps, amb els catalans i els bascos, i sobretot perquè els balears són molt poca cosa i, a més, tenen els «jefes» d'allò més emprenyats, així que per tant no els quedava més remei, com avançà Armengol, que ser realistes o, si se vol, obrir el paraigües abans que plogués, perquè possiblement ella ja sabia que plouria.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris