algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

Els caps de l'hidra

L'esclat de violència en el Nepal, on una part de la població descarrega en els musulmans nepalesos la ira per l'assassinat dels ostatges nepalesos a l'Iraq, és un nou capítol de la globalització del terror planificada per Washington. El segrest dels dos periodistes francesos ja assenyalava aquest camí. El que han fet els Bush i els seus sequaços és crear a l'Iraq un escenari en el qual i des del qual s'han multiplicat les ramificacions de la guerra i l'inventari de les formes en què aquesta guerra es pugui manifestar. La figura mitològica de l'hidra pot ajudar-nos a percebre una certa imatge de l'horror generat pels Bush. L'hidra tenia molts de caps, i quan se n'hi tallava un, n'hi naixien d'altres. Washington ha creat un artefacte capaç de destruir en qualsevol banda del món els llaços de concòrdia que lentament, dolorosament s'han anat teixint entre grups humans. Aquests llaços resumeixen tot lo bo de què són capaços els pobles. La convivència o la simple tolerància entre cultures i/o religions és una matèria molt fràgil. Dinamitar-la tot estimulant-ne els components més atàvics és un crim contra la humanitat que, de tan repetit, ja és un procediment habitual de fer la història. No és possible que un país com els EUA, amb els cabals d'informació i de coneixements acumulats, pugui començar la seva guerra a l'Iraq sense saber que serà percebuda pels musulmans com una guerra contra l'Islam, ja que en presenta molts d'elements, si més no, equívocs -és impossible que «el Mal» sigui cosa d'unes quantes persones determinades. Washington tocava saber que humiliava l'Islam en la persona de Saddam Hussein, i que per tant llançava una guerra amb una capacitat de reproducció incontrolable. La sòrdida arrogància dels republicans en atribuir-se en exclusiva les qualitats polítiques per protegir els ciutadans nord-americans contra tot allò que vulguin definir com a terrorisme, i el seguiment que aquestes proclames sembla que troben en una majoria de la població, inevitablement fan evocar el fantasma de totalitarismes que anteriors governs nord-americans havien contribuït a vèncer. Però l'hidra no l'ha creada Washington, és una manera antiga d'explicar el món i els fets dels homes. Bush és un cap més de l'hidra, format després que n'hi tallassin un altre, potser el de Hitler, per ventura el d'Stalin. (Hèracles -Hèrcules- va rebre l'encàrrec de matar l'animal, però això ja és una altra cosa.)

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris