nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
26°

Tòpics interessats

A les tertúlies de casino de poble o a les discussions familiars solen sortir afirmacions no demostrades que apuntalen, però, la ideologia de l'orador. Són els tòpics interessats que els polítics aprofiten com a arguments incontestables quan estan en campanya. El tòpic més general que conec és que la política de mà dura fa disminuir la delinqüència i la inseguretat. A l'Espanya del president Aznar es va produir simultàniament un increment del nombre de delictes i la convicció que els conservadors eren els únics que podien fer front al problema amb eficàcia. És una estratègia que no ha donat mals resultats electorals a falcons com Sharon, Putin o Bush, que es presenten com a solució al problema d'inseguretat que ells mateixos han creat (sempre he pensat que amb Al Gore a la Casa Blanca els atacs a les Torres Germanes no s'haurien produït). Més localment, hem viscut el procés pel qual els efectes perniciosos de l'ecotaxa varen arribar a ser un tòpic entre els hotelers i tota l'òrbita del PP, tot i que ara sabem que la crisi turística no tenia cap relació amb l'impost conservacionista. I del mateix ram d'interessos va sortir l'argument aparentment contundent que el PSM havia d'exigir tant de poder com UM perquè tenien més força parlamentària. La privilegiada situació de frontissa que tenen els partits de centre era obviada pels analistes conservadors (i per algun dirigent del PSM). I, veritablement, és de la dreta d'on surten la majoria d'inferències arriscades: l'altre dia vaig sentir el pronòstic que Zapatero no acabaria la legislatura perquè Izquierda Unida li retiraria la confiança en comprovar que el PSOE feia una política tan dretana com el PP. L'opinador prescindia d'una obvietat: que, faci la política que faci, és impossible desfer el tòpic que el PSOE és un partit d'esquerres (ben igual que l'Església Catòlica és compassiva i evangèlica, per molts de crims que hagi comès la seva Santa Inquisició). L'esquerra també adopta posicions estratègiques ridícules per manca de coherència: el tòpic de la relació del PP amb el franquisme sol ser repetit amb passió per qui té certament la coa de palla, els comunistes, que obliden fàcilment que són més fills de l'stalinisme que no ho és el PP del franquisme. Un altre grup de tòpics té per fonament la sacralització de certs valors amb la simultània marginació de tots els altres. L'exemple més clar és el de la llibertat individual aplicada a l'ús del castellà en zones catalanoparlants. Aquest estiu un grup de feministes socialistes invocaven a Prada aquesta llibertat. El tòpic pot ser destruït si el forçam fins a l'absurd: si la llibertat és legítima en qualsevol circumstància, els jugadors del Barça podrien sortir un diumenge a jugar a petanca. I a Prada, vaig reblar, hem acordat que hi venim a jugar a futbol. Una altra presentació d'aquest mateix tòpic consisteix en la barreja, dins un mateix raonament, de valors de diferent jerarquia. És l'incident que es repetia cada any a la meva classe en començar el curs: una al·lota (solia ser una al·lota) s'aixecava per demanar-me que fes la classe en castellà perquè «lo importante es aprender Economía». L'inconvenient d'aquesta manera d'enfocar els problemes és que acondueix a paradoxes irresolubles, com va mostrar amb claretat Bertrand Russell. El neopositivisme lògic va demostrar que no era correcta la convivència dins la mateixa frase de llenguatge i metallenguatge (o mesclar ous amb caragols, que és com ho diríem aquí). Per això la darrera vegada que una alumna em va fer aquesta petició vaig utilitzar les seves mateixes armes i li vaig contestar: «No és cert, moneta, t'equivoques. Lo importante no es aprender Economía, sino ir al sielo cuando te mueras». Oli a un llum!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris