cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
22°

Maria Antònia Munar obre un camí

A Mallorca, qui és immigrant? Feim riure, amb preguntes d'aquest estil, però sovint se susciten qüestions entorn de les coses més elementals, i descobrim aleshores que no és que no les hàgim resolt, sinó que ni tan sols n'hem elaborat una fitxa succinta. Qui és immigrant, per exemple? Són immigrants els ciutadans espanyols que han vengut a viure a Mallorca? Ho dic perquè n'hi ha que s'ofenen si se'ls relaciona amb el fet migratori, que és un dels fenòmens que se sovintegen més a la història universal. Els moviments en el si del territori estatal són tan migratoris com els que es produeixen des d'un estat a un altre, i en cap cas no hi ha res de deshonrós. Al contrari, l'emigració amaga moltes històries heroiques i exemplars. Si els moviments intraestatals segueixen la trajectòria d'una comunitat a una altra amb llengua i cultura pròpies, evidentment presenta elements addicionals que no es poden obviar. Tan simple que és això, i, no obstant, rarament els polítics hi volen entrar. A la majoria de polítics els fa pànic reconèixer la complexitat de les coses, perquè el missatge que n'han d'extreure exigeix una elaboració més afinada. Aquí, se suscita adesiara la conveniència de dissenyar algun pla per afavorir que els estrangers que viuen a Mallorca puguin entrar en contacte amb la realitat cultural i lingüística del país. No s'arriba a fer gran cosa -siguem generosos-, però almenys la qüestió no és totalment tabú. Aquesta mateixa qüestió no es planteja mai amb la immigració d'origen espanyol, com si existís una temor grossa a ofendre aquestes persones pel fet de convidar-les a ingressar en un o altre grau d'integració. Ara, la presidenta Maria Antònia Munar acaba de fer una primera passa important, d'efectes imprevisibles i desitjablement positius. Ha obert un camí d'amples possibilitats. A manca d'organismes de representació de la immigració espanyola, converteix les cases regionals en pont de diàleg per convidar els forasters a afegir una nova identitat a les identitats que tota persona humana arriba a acumular. Les identitats no són excloents, tot això ja està molt assajat, dit i repetit, però aquí no hem trobat la fórmula d'assumir-ho obertament i de treure els rèdits socials i culturals d'aquesta suma. Aquesta operació de la presidenta com a mínim dóna visibilitat a un panorama enterbolit per allò que en el meu temps se'n deien respectes humans i ara correcció política, sempre tan anèmica. És una operació que pot arribar a tenir una transcendència inhabitual en les accions polítiques a què estam acostumats en la nostra regió. En tot cas, és una de les coses bones que ens han passat darrerament, i feia falta que ens en passassin, sobretot després d'una sèrie de beneitures perpetrades en matèria cultural, i que fan que les crítiques de l'actual consellera a l'equip anterior no puguin ser preses en consideració, ni que sigui per fer una rialla. La realitat no té cap gràcia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris