cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

D'errors

Una doctrina sens dubte revolucionària emergeix d'entre els oceans legals de la fiscalia balear: si es retorna l'import de la malifeta no hi ha delicte, només error. El capitalisme salvatge, aquell pel qual no hi ha res que no sigui quantificable en doblers, triomfa i fa jurisprudència a les Balears, on eFiscal en Cap no davalla del cavall ni per esbrinar si l'error de carregar vicis privats als comptes públics era costum ni per denunciar a qui l'acusa de fer part d'una trama pepero-urbanística per assetjar la senyora Nájera. Convendria fotocopiar la resolució de la fiscalia i dur-la sempre al damunt. Que t'atura la policia després de botar-te un semàfor: amb la fotocòpia a la mà fas marxa enrera i assegures al funcionari que tot ha estat un error. Que et detenen per fotre mà al calaix d'on fas feina: afirmes amb contundència que tot ha estat un error sense mala intenció mentre signes, sense immutar-te, un xec que rescabali el manllevat. De fet, malgrat la teoria sigui nova en l'àmbit fiscal, els maltractadors la solen utilitzar i juren que els blaus i les estopejades són involuntaris errors a no repetir. Ja era hora que qualcú posàs límits a aquestes desbocades demandes de justícia més pròpies de la rancúnia de l'esquerra que de la impunitat celestial heretada per la dreta. Prest veurem com aquest descobriment del capital s'aprofita per fer negocis. Com se'ns ha fet evident aquests dies, el problema no és carregar improcedències a la Hisenda pública, perquè si tornes els doblers la fiscalia t'exonera, sinó no disposar de líquidesa en l'improbable cas de que et trobin. Per això, les asseguradores oferiran, a les portes dels centres oficials, pòlisses per a cobrir aquesta possibilitat. Ara, ja ho fan amb els errors mèdics. Això sí: les assegurances contra Descobriments d'ètiques despistades tendran una important rebaixa perquè no hauran de patir per les despeses judicials: don Bartomeu Barceló ja ha deixat clar que no n'hi haurà. Pagar, un parenostre (per lo civi, si s'escau) i tal dia farà un any.

Amb aquests antecedents és inútil fer la reflexió d'un il·lustrat lector, segons el qual cal recordar que des de l'entrada aMonestir de la Reafins a l'església, el camí i les places no són públiques sinó propietat dels Missioners dels Sagrats Cors. Diu l'article 203-2 del Codi Penaserà castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys al que amb violència o intimidació entràs o es mantengués contra la voluntat del seu titular en el domicili,... o local obert al públic. Si ho fan autoritats o funcionaris l'article següent preveu, a més, inhabilitació. I consta que el titular de la propietat, el prior del monestir, registrà en l'Ajuntament un escrit on demanava que la batlessa no hi anàs. Pel que hem vist, és més fàcil veure assegut a la barra Jaume Sastre per intentar entrar en una piscina declarada espai públic que Catalina Cirer per fer-ho a la força en un de privat. Doctors té la fiscalia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris