algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

Decisió judicial sobre Rasputín, amb tots els respectes

El fiscal en cap de les Illes Balears ha decidit arxivar la denúncia amb què el Lobby de Dones demanava que s'investigàs un possible delicte de malversació de fons públics en el cas Rasputín. La ciència jurídica em resulta llunyana i abstrusa, però les meves destreses en comprensió lectora són raonablement bones. No puc comprendre, per tant, que el fet de pagar amb doblers de la comunitat autònoma nits d'hotel de preu astronòmic i visites a establiments eròtics no es correspongui a la figura delictiva de «destinar a usos aliens a la funció pública els cabals o efectes posats al seu càrrec per raó de la seva funció» (Codi Penal). Es podia entendre que alguna alegria alcohòlica i sexual ajudarà el funcionari a exercir el seu càrrec amb més energia i entusiasme, i revertirà, per tant, en el bé comú, però no hi deu haver gaire jurisprudència que utilitzi aquests raonaments.

Sembla que el fiscal ha basat la seva decisió en dos arguments que, ben aplicats, podrien ajudar-nos a tots a dur una vida més fàcil i alegre. El primer, el de la restitució dels doblers malversats, perdó, que pressumptament podrien haver estat objecte de malversació. Aquesta doctrina dóna barra lliure, a tots els que manegen algun fons públic, a detreure'n una part per a les nostres alegries personals. Per extensió, a tots els que manegen doblers que no són seus. Amb els doblers de l'ajuntament, de la conselleria, de l'empresa pública o del centre de salut, ens pagam l'entrada del futbol o el sopar amb els amics. Si no ens agafen, jugada perfecta. Si ens agafen, restituïm els diners, i aquí pau i després glòria. Podria, fins i tot, esser considerat una nova modalitat de préstec: el préstec amb retorn condicionat al descobriment de la sustracció.

El segon argument és el de l'error degut al desconeixement de la llengua i de l'alfabet dels documents. Se m'ocorren cent maneres en què puc al·legar desconeixement del rus, o del xinès, o de l'àrab, o de l'hebreu, per intentar fer-me amb alguns ingressos extra. Podria vendre retalls del Pravda com si fossin excursions a Vladivostok, caviar inclòs, o podria revendre gerros de la dinastia Ming amb una cartilla de vacunació d'un moix com a certificat d'autenticitat. La combinació del principi del desconeixement amb el de la restitució em dóna la sortida a qualsevol problema: si l'estafat reclama, se li tornen els doblers, i tan amics. I davant el jutge, sempre puc al·legar ignorància en idiomes tan abstrusos.

Els polítics, com els futbolistes, sempre repeteixen les mateixes frases. Allà on uns diuen que sortiran al camp a donar-ho tot, o que al futbol no hi ha enemic petit, els altres diuen que respecten les decisions judicials. Els jutges i els fiscals comparteixen amb el Papa el do de la infal·libilitat. Enteneu, per tant, que els comentaris anteriors estan fets des del respecte més absolut. Imaginau, al mateix temps, una gran empresa que ha descobert que alguns empleats ben qualificats han aprofitat un viatge de negocis per permetre's algunes excursions eròtiques a càrrec dels fons de la corporació. Imaginau que algun empleat envejós troba les factures. Imaginau que el cap de recursos humans decideix no fer-hi res: en el seu escrit, argumenta han tornat els doblers i que s'han confús amb un alfabet exòtic. Imaginau on estarien ara els empleats. Imaginau on estaria ara el cap de recursos humans. Ho dic perquè n'hi ha molts que posen l'empresa privada com a model de funcionament racional, àgil i eficient, i en part deuen tenir raó.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris