cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

La Vajol

Terra de frontera. L'autèntic mirador de l'Empordà per on sortiren a peu el president de la República espanyola, Manuel Azaña Díaz després d'haver passat la nit a Can Bech; d'Agullana, el president de la Generalitat de Catalunya hores més tard i el lehendakari José Antonio Aguirre i Lecube, envoltats d'amics i seguidors incondicionals.

Tornant de Maçanet de Cabrenys feim una aturada a l'abandonada mina de Talc on Negrín «amagà l'or». No hi ha ningú, només les sargantanes habiten el lloc. L'aigua corre vermellosa sortint encara paral·lela als rails que rovellats solquen encara l'entrada pel forat de la mina principal sota l'alt edifici de Can Caneta. A l'entrada del poble una escultura de ferro homenatja els miners que treballaven en condicions penoses a cop de pic i pala fent vessar de les entranyes del Pirineu el fil·losilicat de magnesi hidratat. Un pollancre centenari munta guàrdia amarat en els records de la desfeta i de l'exili de milers de persones. L'interior fou convertit en un veritable fortí, blindat i amb ascensors i generadors elèctrics. La llegenda del «tresor de la República» no és completa sense esmentar la important remesa de quadres procedents del Museu del Prado que eren protegits per carabiners i que el dia abans que el president Azaña sortís cap a França foren traslladats a la societat de les Nacions, a Suïssa. Josep Pla en l'homenot que li feu a Dalí (pàg. 193- O.C.29) deia: «L'Empordà que té una meteorologia tan inhòspita -té un clima literalment gòtic-, convida a emigrar; però alhora és un país tan bonic que convida a tornar».

I tornant al poble de La Vajol que passa lleugerament el mig centenar d'habitants i demanant pel rector de l'església romànica de Sant Martí amb la curiositat de consultar l'arxiu, només una persona gran apareix pel redol, em deixa esmaperdut: «no tornarà pas, no! Se'l van carregar el trenta-sis i no nhan posat d'altre». Aquest homonet que amb gelosia estotja el seu nom pels tortuosos carrerons de l'oblit, tenia cura personalment del manteniment de sis metralladores «sempre a punt per plantar cara al feixisme». Als voltants, una mata de suro impressionant omple un paisatge que dins la petita vila es torna domèstic, esquitat aquí i allà de senzills monuments a l'exili i al president Companys.

Avui però, qui gaudeix del protagonisme entre els seus veïns és la senyora Paquita Oliva que fa possible que no s'hagi de baixar a Agullana per a comprar un pa calent i recentment ha obert una petita botiga a l'escola, on les dones al matí poden reposar els queviures necessaris. Viuen el fet com un servei que es fa al poble i que és a la vegada la notícia més positiva en molt de temps. Per altra banda, el Diari Empordà parla cada dia d'una senyora francesa que pel seu compte ha tallat la carretera que uneix La Vajol amb Les Illes. La notícia indigna la gent del poble i de tot el país. Al marge de la fatxenderia típica d'alguns francesos, la repercussió negativa que suposarà, si no es soluciona aviat: tres nens que de Les Illes han de baixar en començar el curs, ara amb l'accés (tota la vida obert) tallat, es quedaran sense escola i els seus cinc companys de La Vajol viuran el tancament de la mateixa i de rebot s'hauran de desplaçar fins a Agullana. Així es desfan els difícils camins desperança que s'obrin a Europa. A hores d'ara, la Generalitat haurà de fer alguna cosa i actuar de forma conseqüent.

Àlex Volney, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris