nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Setembre (un títol d'aquests que no enganen)

D'un dia per l'altre, sense cap altre advertiment que uns números massa alts al calendari com per mantenir l'agost amb esperances de vida, hem viscut la metamorfosi salvatge. De poder caminar amb les mans dins les butxaques pel mig del carrer, els ulls fixant-nos en les bigues dels sostres dels pisos amb les finestres de pinta en ample i jugar a intentar trobar una balconada no ocupada per algun d'aquests aparells immensos d'aire condicionat -per què serveixen ara si no les balconades? A qui se li pot ocórrer sortir a prendre la fresca al balcó quan el balcó està pres per un monstre que serveix per refrescar la casa? Qui pot tenir esma per mirar per la finestra enlloc d'optar per la hipnosi del televisor- a tenir problemes seriosos per mantenir una conversa a la vorera, evidentment. La ciutat frega l'inhabitable -l'inevitable- en assumir el paper de bèstia col·lapsada -«setembre, collons, setembre!», semblava que deien aquest dilluns totes les cares, totes, quan encara quedaven dos dies perquè arribàs el mes fatídic. Sí, amic, aquest ÉS un article de retorn, de retrobaments, d'anunci de fascicle o curset d'idiomes. El setembre és la segona oportunitat que ens dóna l'any per a tornar a començar, necessitats com estam de trobar punts de partida i d'arribada. La verema ens tancarà el cicle, l'escola ens llença directament a la monotonia dels dies curts, la vida amb la porta tancada, les calefaccions insuportables -i ens hem de demanar, sincerament, per què fan la roba d'hivern?. Per als qui no tenen -tenim, teniu- vacances que xapin l'any, la cadència la marquen les cues dels semàfors, els «horaris d'hivern», les ofertes del súper, liquidar les rebaixes. «Setembre» és un d'aquells títols que no enganen: sona a plumier nou, a sabates netes, a propòsit de gimnàs, a classes de conversa en anglès, curset de ioga o cine setmanal. Només hi ha un exercici més curiós que mirar als ulls dels qui arriben de fer un mes de vacances quan un se'n va un mes de vacances, pobra gent cansada de no fer res, esfereïda només de pensar que torna. Pots mirar els qui arriben de fer un mes de vacances quan no te n'has anat de vacances i no tens perspectives de fer-ne. Amb distància i ironia. Un dels símptomes que ens hem fet grans és assumir que l'u de gener és ben igual que el trenta-u de desembre, només que amb una ressaca de més, que l'u de setembre ens escopirà el mateix fax que el trenta-u de juliol. Com si no hagués passat res. Un pèl més bronzejats, un pèl més grassos, un pèl més prims... Com si no hagués passat res, vaja, gràcies a déu...

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris