nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

No és normal

No sembla un comportament normal ni tan sols els ho deu semblar a aquells que el tengueren. Amb tota seguretat, els que escridassaren els invictes peperos transfigurats en pietosos romers no són amants de la violència ni activistes encallits en múltiples batalles. Potser qualcú -la mateixa proporció que hi ha en l'autobús que has agafat el matí, en el bar on berenes o en l'oficina on tan confiat t'asseus- té el seny disminuït i somia sang i fetge de suposats enemics o viu en el convenciment que no hi ha millor dialèctica que la dels punys. N'hi ha, ja ho sabem, però pertot; i en aquest pertot s'inclouen les files dels beatífics provocadors, dels cors que tan «gratuïtament» els fan costat o dels contraris. El que caldria demanar un dirigent polític és per què gent norma, de famílies normals, amb feines normals i processos ideològics normals -és a dir, sense militàncies dogmàtiques ni creences arrelades en la fe-, surt al carrer a rebre malament els màxims representants de la ciutat. És molt fàcil titllar de feixista, de batasunero o de radical professional uns ciutadans que abandonen la seva quotidiana normalitat per protestar al davant de gent cuirassada de policies: això ho pot fer qualsevol tertulià de cafè sense més responsabilitat que no abocar-lo damunt la camisa. Però, a aquells que se'ls permeten privilegis i atorguen canongies, se'ls transporta en cotxe oficial i se'ls paga de la caixa comuna (habitualment més del que cobraven de la privada), se'ls pot demanar anar més enllà i esbrinar com i per què passen fets tan desagradables.

l l l
Manipulació és la resposta més fàcil i políticament convenient. Però tampoc és certa, i ho saben: no es pot manipular sense esquerdes, i el moviment veïnaSalvem la Reano en té (a aquestes alçades, si n'hi hagués, s'haurien magnificat fins a fer-les norma). Aleshores, si els governants tenguessin la mínima honradesa d'anàlisi -aquella que permet veure les coses com són encara que no es digui en públic- veurien com no han donat la més mínima raó per no mantenir el «Pla de reforma» de Son Dureta que ePP començà, ePacte arrodoní i costà, només fins allà on sabem, més de 6 euros a cada ciutadà d'aquesta illa (heu llegit correctament: el projecte arquitectònic costà la «menyspreable» xifra de quasi 800 milions de les pessetes d'aquell temps) i ara se n'anirà fer punyetes. Deixau-vos de romanticismes: la nostra ciutadania pot mantenir idees diferents sobre els projectes d'obra pública però el que la mou i l'enrabia és dubtar de la utilitat pública d'aquests. No entendre les raons per manca de coneixements crea sentiments de dubte i, fins i tot, d'inferioritat. Però tenir el convenciment que l'enganen, que, en la pèrdua de valor de tot allò que té, no trobarà més argument que la prepotent referència al programa electoral ni més raó que unes suposades molèsties als usuaris d'un hospital amb constants obres d'imprescindible manteniment treu la gent de la norma i l'encén. Normal.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris