nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Telepaties

Les noves tecnologies -tots els humans ja sabem de què parlam amb aquest sintagma buit, quasi una frase feta, i tenim in mente que ens referim a l'ordinador i a internet amb les suposades recerques científiques que s'hi poden fer, però també com a instrument que ens permet percaçar la futilesa més absurda com és la situació d'un carrer, extret a l'atzar, que mai no visitarem o que ens permet espassar-nos les neures i cabòries a través dels xats-. Fet aquest excursus, deia que les noves tecnologies ens acosten a la perfecció personal i conceptual. Així, hom pot parlar amb un desconegut, barra desconeguda, amb qui mai gosaries dirigir-li la paraula si el trobassis desvagat per un banc del passeig marítim o encrossat a la barra d'un bar. I també ens ajuden a millorar els nostres conceptes, dels quals en la majoria de casos, només tenien una formulació teòrica. És el cas d'allò que vulgarment anomenam telepatia. Abans, a les converses en directe, cara a cara, la telepatia era possible si anava acompanyada d'una mica de fe. M'explicaré. Difícilment, per no dir mai, dos interlocutors són capaços de parlar alhora -això només passa en els debats gallinacis sobre qualsevol tema d'interès públic, com podria ser si na Carmia Ordóñez va morir perquè va patinar amb el sabó o perquè alguna substància alienígina li va fer agafar el llis des de la banyera cap a la barca de Caront-; (tornem al tall) però sí que passa molt sovint que un diu una cosa i l'altre li respon que precisament pensava el mateix o anava a dir el mateix. Ens cal una mica de fe per vèncer el dubte si aquest nexe telepàtic realment ha existit o si el nostre interlocutor ens ha volgut ensarronar i ens ho ha dit per quedar bé. Amb els xats no passa això. M'ho contava l'altre dia un amic que s'hi ha afeccionat. És possible que dos interlocutors escriguin alhora el mateix missatge i que instantàniament apareguin a les respectives pantalles. Llavors, m'explica l'amic, es produeix com una mica d'èxtasi, com si fos la ventura d'un bell presagi o com aquells moments màgics de dos preenamorats que sense previ avís ni requisitòria acaben fent-se un intercanvi salivar... Però deixem-ho córrer per ara.

Pensava en aquestes divagacions mentre mirava la televisió, que anunciava que una mena de Lobby de tots els hotelers del municipi de Calvià reclamaven de les administracions -tites tites, totes totes- que permetessin la construcció d'aquest gran parc temàtic que, segons ells, ha de ser la pòcima màgica que faci -tornem-hi amb les tites tites- tornar venir els turistes. (M'agradaria ara estalviar-vos la tabarra d'una digressió que es podria allargar massa, però us l'apunt perquè cadascú pensi i reflexioni el que vulgui: què volen els nostres turistes d'espardenya, que són quasi tots? Què diuen els hotelers i els touroperadors, què troben car els turistes? És coherent el Parc temàtic amb el model del tot inclòs? Com han acabat certes Terres Mítiques i altres esguerros per l'estil? És compatible la destrucció del territori amb el turisme de qualitat? Tancam parèntesi). Bé, en aquells moments -i us deman la complicitat i la vostra fe- vaig tenir un rampell telepàtic. Vaig pensar que el tall de veu que oferirien d'aquesta roda de premsa -repetesc que eren els hotelers de Calvià- seria en català. Així va ser, cosa que confirma la teoria que les llengües no s'estimen, sinó que són uns elements estrictament funcionals. Si en comptes de voler-nos encolomar les suposades bondats del parc temàtic, aquest mateix lobby hagués parlat de promoció turística o de balanços o del que vulgueu, estic ben segur que ho haurien fet en espanyol, en anglès o en jutipiri. En qualsevol idioma menys el nostre. S'ha de fer un macrocementeri de dubtosa utilitat: molt bé, idò li posarem «Bon Sossec»; s'ha de fer una urbanització en sòl rústic, idò li posarem «Ses alzines». -Hem de vendre adossats? Idò els posarem «Es passeig». Sembla que un pecat en català és menys pecat. O dit d'una altra manera: la gent associa el català al rebosillo de na Cirer, als pagesets i les pagesetes de Santa Catalina Thomàs, a qualsevol cosa que soni a bucolisme o a mite del bon salvatge. A la bona gent. Per això, quan ens volen encolomar un parc temàtic als indígenes, que som els que votam i els que l'hem de sofrir ara i sempre pels segles dels segles, no els fa gens de vergonya de fer-ho en català. Punt. Acte seguit, i només ho apunt, va sortir en Montilla, el ministre. Era a fer el preturista a Menorca i va dir allò que, telepatia pura, vaig imaginar: que el govern central estava molt interessat en les qüestions de les Illes, com a part important que són d'Espanya. Ho va dir en català (nuevo talante); el concepte, però, és més vell que el pastar (Felip V l'hauria subscrit). I no en parlem pus, que tenc un altre pensament particular que m'agradaria que tengués l'empatia telepàtica necessària perquè fos realitat. M'hi concentraré per si s'obra el miracle.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris