muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
14°

Atac d'integritat

No cal recercar si la utilització del càrrec públic per a deixar a qualcú sense aigua és, a més d'un abús, una agressió física. Ens perdrem en catalogacions morals per arribar a la conclusió que ja sabíem: és una vilesa però, si també fos agressió, a la integritat moral de la senyora Cirer li importaria un pebre. Hi ha antecedents d'aquesta integritat moral que llueix el PP amb indiferència de si els «lluïdors», per tal que siguin seus, són de cara amable, com la batlessa, o cans de bou, com el seu antecessor, senyor Rodríguez. Si, fins i tot, donen aixopluc, cobertura política, sou i rellevància a un condemnat per agressions com el seu fideRabasco. I no és una creença pròpia, com les que mouen ministres a mentir, presidents a envair països o polítics a anar de putes i jurar que no han mullat, perquè la condemna és ferma. Heu vist revinclades de moral, atacs d'integritat, embòlies de rectitud o hemorràgies de neteja programàtica en aquests casos? Llevonces, no sé quins canvis en la política informativa creu el senyor Matas necessaris pel PP, si fent el que volen el xiringuito els funciona a la perfecció. Supòs que el ministre de Medi Ambient més mallorquí de la història es referia a una altra cosa en les seves declaracions a El Escorial. Un polític que veta mitjans, converteix els periodistes en comissaris polítics, tanca ràdios institucionals però aviciades i males de controlar, remuga a cada crítica que se li fa i atorga favors, comandes i exclusives als fidels, deu entendre com un greu error que l'aznarat no aconseguís fer-se amb tots els mitjans, implantàs la censura prèvia i e«noticiari universal» i repetit 5 vegades, com a la seva tele, que la lletra amb sang entra. Això no es fa. Ara que han caigut no es pot donar branca d'aquesta manera als companys. A més, ells anaven pel bon camí i per dies no ho aconsegueixen.

l l l
Sent qualque cosa semblant a un rampell d'orgull dels meus governants quan he sabut de la compra d'un arxiu tan important com el demarquès de la Torre. Val més no demanar si el lícit ús dedret de tanteig l'han exercit moguts per un atac de banyes, perquè el comprador era la Generalitat de Catalunya, o per un espasme de seny. No ho aniré a cercar, que corr el risc de perdre el neonat orgull que em degota. Sempre hi ha un però, i m'agradaria que em confirmassin, així amb dos «dallons», si quan consideren «confiscatori» el tanteig sobre finques protegides només ho fan en defensa de l'espanyol dret a cobrar part en doblers negres. Almanco que ho diguin i no l'utilitzin per a unes coses sí i per a les altres els ho prohibeix el dogma neoliberal. Mentre m'ho aclareixen, em quedaré amb aquest orgull que, de tan nou, em bimbolleja i a l'espera del què faran amb Raixa, l'única finca que es «confiscà», probablement perquè la compra era transparent i alemanya...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris